Pere Cendra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules i altres canvis menors |
|||
Línia 26:
==Veneració==
Va ser sebollit al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona i el 1250, en fer-se la nova església, les restes foren traslladades a un sepulcre de pedra tallat amb episodis dels seus miracles, aixecat sobre quatre columnes de jaspi. Aviat tingueren lloc miracles i guaricions que s'atribuïren a la intercessió del frare, que fou popularment venerat. El 1598 se'n va obrir la tomba i les relíquies que se'n tragueren van ésser venerades pel rei [[Felip III d'Espanya]] i [[Margarida d'Àustria (reina d'Espanya)|Margarida d'Àustria]] el 1599, en una visita que feren, juntament amb la infanta [[Isabel Clara Eugènia d'Espanya]] i l'arxiduc [[Albert VII d'Àustria]].
Va ésser venerat i qualificat de [[beat]] i benaventurat, tot i que mai no va ésser oficialment beatificat. El culte públic va tenir lloc fins al 1835, quan el convent fou clausurat i enderrocat, i les relíquies i el sepulcre se'n perderen. En santorals dels segles XIX i començament del segle XX apareix com a «beat Pere Cendra, dominic» amb festivitat el [[8 de juliol]].
| |||