Setge de València (1812): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 13:
{{Guerra del Francès}}
El '''setge de València''', del [[3 de novembre]] de [[1811]] al [[9 de gener]] de [[1812]], va veure l'exèrcit francès d'Aragó del mariscal [[Louis Gabriel Suchet]] assetjar les forces del capità general [[Joaquín Blake]] a la ciutat de València, Espanya durant la [[guerra del francès]]. Les 20.000 a 30.000 tropes franceses van obligar a 16.000 soldats espanyols a rendir-se a la conclusió del setge, tot i que altres 7.000 espanyols van escapar de la trampa. Suchet va convertir València ràpidament en una base important d’operacions.
== Antecedents ==
El 8 de juliol de 1811, el [[Louis Gabriel Suchet|mariscal Suchet]] va rebre la seva batuta, convertint-lo en l'únic general francès designat mariscal de França per obtenir victòries a Espanya. Va obtenir aquest honor específicament per la seva victòria al [[setge de Tarragona]].{{sfn|Ojala|1987|p=497}} El port de Tarragona va caure als francesos el 29 de juny de 1811, mentre que un esquadró naval britànic es trobava a peu fora de mar. Suchet va pressionar el setge sense pietat i va perdre 4.300 soldats durant l'operació, però les pèrdues espanyoles van ser molt més importants. La pèrdua del port va implicar la major part de l'Exèrcit de Catalunya i per tant va deixar que les forces espanyoles a la zona es van debilitar greument.<ref>Smith, Digby. ''The Napoleonic Wars Data Book.'' London: Greenhill, 1998. {{ISBN|1-85367-276-9}}. p 365</ref> A finals de [[1811]] es pot considerar que Catalunya és totalment ocupada pels francesos i amb Catalunya en poder de Napoleó, la campanya es va dirigir a reprendre Terol, que havia caigut en mans dels insurgents durant el setge de Tarragona, i el País Valencià, en el què les defenses s'havien establert a la riba del [[Guadalaviar]], [[Morvedre]] i la ciutat de [[València]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Cayuela Fernández |nom=José Gregorio |cognom2=Gallego Palomares |nom2=José Ángel |títol=La Guerra de la Independencia. Historia bélica, pueblo y nación en España (1808-1814) |pàgines=319 |editorial=Universidad de Salamanca |any=2008 |isbn=8478003347 |url=https://books.google.es/books?id=rSY350g9Q2oC&pg=PA319&dq=suchet+sagunto+1810&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwia5MK15cHkAhVPDWMBHS47D-sQ6AEIKDAA#v=onepage&q=suchet%20sagunto%201810&f=false}}</ref>
L’emperador Napoleó I de França va ordenar al seu recent mariscal captura de València. Durant l'estiu i la tardor de 1811, Suchet es va [[Batalla de Montserrat|apoderar de Montserrat]], va triomfar sobre el capità general Blake a Benaguasil i va capturar el port d'Orpesa del Mar. El 15 de setembre, 25.000 francesos van envair València i van tornar a derrotar Blake a la [[batalla de Sagunt]] el 26 d'octubre, on Suchet va patir una ferida greu a l'espatlla. Reforçat per dues divisions addicionals, els francesos van avançar implacablement.{{sfn|Ojala|1987|p=498}}
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre |cognom=Ojala |nom=Jeanne A. |any=1987 |títol=Suchet: The Peninsular Marshal |lloc=New York |editorial=Macmillan |isbn=0-02-905930-5 |ref=harv |llengua=anglès}}
{{ORDENA:València 1812, Setge De }}
| |||