Nom romà: diferència entre les revisions

El ''praenomen'' constituïa el veritable nom d'una persona, era escollit pels pares i se l'imposava el ''dies lustricius'' («el dia de la purificació»), en un ritual que es realitzava el vuitè dia si era una nena o el novè dia si era un nen.<ref group="nota">En el seu tractat, "De Praenominibus", Valeri Màxim cita a [[Quint Muci Escevola (cònsol 95 aC)|Quintus Mucius Scaevola]], considerat una autoritat en lleis romanes, en relació a la proposta que els nois no rebessin un ''praenomen'' fins a assumir la [[toga viril]], que implicava l'entrada en el món dels adults, i que les noies no rebessin un ''praenomen'' fins al matrimoni.(ref. nº2)Però sembla que a la pràctica això només era aplicable a una cerimònia formal de confirmació del nom més que a l'acte d'imposició del ''prenomen''. Les inscripcions funeràries de molts romans morts en la infantesa demostren que els nens si tenien ''praenomina''.(ref. nº3)</ref> Com a norma cada fill en una mateixa família tenia un ''praenomina'' diferent.<ref group="nota">Com sempre es poden trobar excepcions, per exemple entre els [[gens Flàvia#Flavii Sabini|Flavii Sabini]], alguns germans de la mateixa família rebien tots el nom de ''Quintus''; en el segle I de la nostra era, tots els ''Flavii Sabini'' van portar el ''praenomen'' ''Titus'', però es van distingir a cada generació per l'ús de diferents ''cognomina''. També a causa de que el ''praenomina'' inclou gènere gramatical, un germà i una germana podien tnirtenir el mateix ''praenomen'' i no haver problemes per a distingir-los.</ref> Tot i que no hi havia lleis que limitessin l'ús d'un ''praenomina'' en concret,<ref group="nota">Els historiadors de l'antiguitat citen algunes excepcions, per exemple, es donava per fet que cap membre de la [[Gens Júnia|gens Junia]] portaria el nom de ''Titus'' o ''Tiberius'' després que dos germans amb aquests noms, fills del cònsol [[Luci Juni Brut|Lucius Junius Brutus]], van ser acusats i condemnats a mort per intentar restaurar la monarquia. Es deia també que a la [[gens Mànlia]] van deixar de fer servir el nom ''Marcus'' després de la condemna de [[Marc Manli Capitolí II|Marcus Manlius Capitolinus]];( [[Titus Livi]], "Ab Urbe Condita" VI, 20) i després de la mort de [[Marc Antoni]] i del seu fill, es va decretar que cap dels Antonii portés el nom de ''Marcus''. No obstant, totes aquestes prohibicions amb el temps es van trencar.</ref> l'elecció dels pares tenia a veure pels costums i tradicions de cada casa. El fill primogènit generalment portava el mateix nom del pare, mentre que els altres germans portaven el nom d'un germà del pare o el d'un altre parent mascle per part de pare. D'aquesta forma, un ''praenomina'' podia passar dins la mateixa família d'una generació a la següent. Això no tan sols servia per emfatitzar la continuïtat d'una família, sinó a més per distingir els costums d'una ''gens'' dels de les altres. Entre els patricis es va tendir a limitar el nombre de ''praenomina'' que feien servir, fet que va reforçar la seva exclusivitat social.<ref>August Pauly, Georg Wisowa: "Realencyclopädie der Classischen Altertumswissenschaft", article: "Römische Personennamen"</ref>