Ventura Pons i Sala: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
trec abús negretes |
Cap resum de modificació |
||
Línia 27:
L'any 1981 va dirigir ''[[El vicari d'Olot]]'' i el 1985 va fundar la productora [[Els Films de la Rambla]], amb la qual va filmar ''[[La rossa del bar]]'' i totes les pel·lícules posteriors. Començava una etapa farcida d'exitoses comèdies, com ''[[Puta misèria!]]'' (1989), ''[[Què t'hi jugues, Mari Pili?]]'' (1990), ''[[Aquesta nit o mai]]'' (1992) i ''Rosita, please!'' (1993). L'any 1994 va estrenar ''[[El perquè de tot plegat (pel·lícula)|El perquè de tot plegat]]'', amb un guió basat en els [[El perquè de tot plegat (llibre)|contes]] de l'escriptor català [[Quim Monzó]].<ref>{{ref-web |url= http://www.filmoteca.cat/web/actualitat/noticies/les-pellicules-preferides-de-ventura-pons |títol=Les pel·lícules preferides de Ventura Pons | consulta=14/2/2016 |obra= | editor=Filmoteca de Catalunya |data=3/6/2014 |llengua= }}</ref>
Monzó va ser el primer d'una llarga llista d'escriptors contemporanis amb qui el cineasta barceloní va mantenir una estreta col·laboració: va adaptar textos de [[Josep Maria Benet i Jornet]] (''[[Actrius]]'', 1996, i ''[[Amic/Amat]]'', 1998); de [[Sergi Belbel]] (''[[Carícies]]'', 1997, ''[[Morir (o no)]]'', 1999, i ''[[Forasters]]'', 2008); de [[Lluís-Anton Baulenas]] (''[[Anita no perd el tren]]'', 2000, ''[[Amor idiota]]'', 2004, i ''[[A la deriva (pel·lícula de 2009)|A la deriva]]'', 2009); de [[Jordi Puntí i Garriga]] (''Animals ferits'', 2005), de [[Ferran Torrent]] (''[[La vida abismal]]'', 2006) i de [[Lluïsa Cunillé]] (''[[Barcelona (un mapa)]]'', 2007). A més, l'any 2002 va dirigir ''[[El gran Gato]]'', un [[Cinema musical|musical]] documentat al voltant de la figura del cantant d'origen argentí i gran impulsor de la [[rumba catalana]] el [[Gato Pérez]].
== Direccions de teatre ==
Línia 178:
|-align="center"
| align="center" | 2009
| align="left"| ''[[A la deriva (pel·lícula de 2009)|A la deriva]]''
| {{sí}}
| {{sí}}
| |||