Grupo Godó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -Sinopsis del llibre +Sinopsi del llibre
Línia 13:
Per contra, els seus germans [[Carles Godó i Pié]] (Igualada, 1834 - [[Teià]], 1897) i [[Bartomeu Godó i Pié]] (Igualada, 1839 - Barcelona, 1894) s'instal·laren a [[Barcelona]] l'any 1856<ref name="125a">La Vanguardia, 24 d'abril de 2001, [http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2001/04/24/pagina-46/41795782/pdf.html?search=god%C3%B3 125 años de Barcelona] {{es}}</ref> per posteriorment traslladar-se a [[Bilbao]] i [[Oviedo]], on establiren delegacions comercials de la indústria tèxtil familiar, però la crisi prèvia a la [[Tercera guerra carlina]] (1872-1876), els obligà a tancar-les i a retornar a Barcelona.<ref name="125a" /> Juntament amb [[Pere Milà i Pi]] fundaren ''Godó Hermanos y Cía'', compraren una fàbrica de filats de [[jute]] i en constituïren una altra, subsidiària, de teixits de jute. Aquesta última es mantingué activa fins a la pèrdua dels territoris colonials espanyols, l'any 1898, però la de filats continuà funcionant, malgrat no disposar dels principals proveïdors de matèries primeres, amb el nom de ''Godó y Trías''. La fàbrica de jute construïda el 1882 al [[Poblenou]] fou coneguda amb el nom d'[[El Cànem]].
 
Ambdós germans foren membres actius del [[Partit Liberal Fusionista|Partit Liberal]], dirigit per [[Práxedes Mateo Sagasta]] i ocuparen diversos càrrecs polítics nivell local i nacional. L'any 1881 fundaren el diari [[La Vanguardia]] amb l'objectiu inicial de difondre les seves doctrines polítiques.<ref name="godó">[http://www.edicionesmartinezroca.com/Fichas/FichaPack2.aspx?IdPack=2&IdPildora=35275 SinopsisSinopsi del llibre "Los Godó: vida y leyenda"], escrit per Vis Molina,</ref><ref>[http://comunidad.lavanguardia.es/component/20081015/156017/la-primera-vanguardia.xhtml Primer número de La Vanguardia]{{es}}</ref> La celebració de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888]] significà un important canvi per al diari, que passà a ser un mitjà independent, amb col·laboradors de renom i una àmplia xarxa de corresponsals.<ref name="125a" /> El fill de Carles, [[Ramon de Godó i Lallana]] ([[Bilbao]], 1864 - [[Barcelona]], 1931), mantingué la línia política dels seus predecessors, impulsà el creixement de la publicació periòdica i creà una indústria paperera, ''Papelera Godó'', que aportava al diari el paper necessari per a la seva publicació. L'any 1916 fou nomenat primer Comte de Godó.
 
El seu successor, [[Carlos Godó Valls]] (Barcelona, 1899-1987), segon Comte de Godó, amplià l'empresa periodística i consolidà un important grup editorial, amb activitats diversificades en els sectors de la radiodifusió i la televisió. Fou procurador a les [[Corts Espanyoles]], per designació del [[general Franco]], i president de la [[Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País]].<ref name="godovalls">[http://www.elpais.com/articulo/agenda/LA_VANGUARDIA_/DIARIO/Carlos/Godo/Valls/conde/Godo/propietario/Vanguardia/elpepigen/19871223elpepiage_1/Tes/ Carlos de Godó y Valls, conde de Godó, propietario de 'La Vanguardia'] {{es}}</ref>