169.958
modificacions
Canvis
→1929-1938: Barcelona
gran públic, fent que tan sols una minoria d'aquest fes costat als seus avenços, mentre que l'altra el titllava d'enfant terrible. Altres contribucions van ser les seves tasques musicològiques i docents que van estar enfocades a replantejar alguns aspectes encunyats en la història de la música occidental, com és el sistema jeràrquic d'ordenació dels sons: la tonalitat.<ref name="Tarré i Pedreira" />
Només arribar, el 1929 va rebre un homenatge a l'Associació de Música "da Camera" en la qual van interpretar gran quantitat de les seves obres, entre les quals destaca el Quintet de vent (1928), escrita en homenatge a Schönberg i on per primera vegada utilitza la tècnica [[Serialisme|serialista]] però amb un criteri molt personal. Les crítiques no es fan esperar. El compositor [[Lluís Millet i elPagès|Lluís Millet]], des de les pàgines de la ''Revista Musical Catalana'', ressaltava la «incoherència» del sistema atonal i retreia al compositor estar massa «absorbit pel sistema».<ref name="Pérez Castillo">{{ref-web |cognom=Pérez Castillo |nom=Belén |url=https://www.march.es/bibliotecas/publicaciones/ficha/fjm-pub/1979/ |consulta=16 setembre 2019 |títol=Biografia |editor=Fundació Juan March |llengua=castellà}}</ref> El compositor les contesta a la revista ''[[Mirador]]'', de la qual n'és un habitual col·laborador en comentaris sobre actualitat musical.<ref name="Sardà Pérez-Bufill" /> Sota una estupenda prosa catalana, Gerhard compara Schönberg amb un metge que conserva la vida a un malalt amb 41 graus de febre que es diu tonalitat i que va tenir l'última i fatal recaiguda en una audició del ''[[Tristany i Isolda]]'' [[wagnerià]]; en aquesta prosa les dues grans maneres d'entendre la tradició de la música s'exemplifiquen en la dicotomia anar caminant/muntar a cavall, precises metàfores acompanyades per articles encara avui vigents sobre òpera contemporània o sobre la música al cinema, aquest últim text dotat, a més, d'una penetració profètica admirable.<ref name="Carabach" />
A Barcelona, per guanyar-se la vida, va traduir de l'alemany diverses obres per a l'[[Editorial Labor]], així com els esmentats articles de música al setmanari ''Mirador'' i en la ''[[Revista de Catalunya]]''. També es va iniciar com a pedagog, però tot i que és sol·licitat en moltes ocasions per donar classes de composició, només