Obre el menú principal

Canvis

gran públic, fent que tan sols una minoria d'aquest fes costat als seus avenços, mentre que l'altra el titllava d'enfant terrible. Altres contribucions van ser les seves tasques musicològiques i docents que van estar enfocades a replantejar alguns aspectes encunyats en la història de la música occidental, com és el sistema jeràrquic d'ordenació dels sons: la tonalitat.<ref name="Tarré i Pedreira" />
 
Només arribar, el 1929 va rebre un homenatge a l'Associació de Música "da Camera" en la qual van interpretar gran quantitat de les seves obres, entre les quals destaca el Quintet de vent (1928), escrita en homenatge a Schönberg i on per primera vegada utilitza la tècnica [[Serialisme|serialista]] però amb un criteri molt personal. Les crítiques no es fan esperar. El compositor [[Lluís Millet i elPagès|Lluís Millet]], des de les pàgines de la ''Revista Musical Catalana'', ressaltava la «incoherència» del sistema atonal i retreia al compositor estar massa «absorbit pel sistema».<ref name="Pérez Castillo">{{ref-web |cognom=Pérez Castillo |nom=Belén |url=https://www.march.es/bibliotecas/publicaciones/ficha/fjm-pub/1979/ |consulta=16 setembre 2019 |títol=Biografia |editor=Fundació Juan March |llengua=castellà}}</ref> El compositor les contesta a la revista ''[[Mirador]]'', de la qual n'és un habitual col·laborador en comentaris sobre actualitat musical.<ref name="Sardà Pérez-Bufill" /> Sota una estupenda prosa catalana, Gerhard compara Schönberg amb un metge que conserva la vida a un malalt amb 41 graus de febre que es diu tonalitat i que va tenir l'última i fatal recaiguda en una audició del ''[[Tristany i Isolda]]'' [[wagnerià]]; en aquesta prosa les dues grans maneres d'entendre la tradició de la música s'exemplifiquen en la dicotomia anar caminant/muntar a cavall, precises metàfores acompanyades per articles encara avui vigents sobre òpera contemporània o sobre la música al cinema, aquest últim text dotat, a més, d'una penetració profètica admirable.<ref name="Carabach" />
 
A Barcelona, per guanyar-se la vida, va traduir de l'alemany diverses obres per a l'[[Editorial Labor]], així com els esmentats articles de música al setmanari ''Mirador'' i en la ''[[Revista de Catalunya]]''. També es va iniciar com a pedagog, però tot i que és sol·licitat en moltes ocasions per donar classes de composició, només
169.958

modificacions