Dret diví dels reis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Més informació Etiquetes: repetició de caràcters editor visual |
m Revertides les edicions de 81.40.33.216. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
El '''dret diví dels reis''' és una doctrina política i religiosa europea darrera de l'[[autocràcia|absolutisme polític]]. Se sol associar amb el període [[edat mitjana|medieval]] i amb l'[[Antic Règim]]. Es pot resumir en la idea que el [[monarca]] deu només el seu dret a governar a [[Déu]], no pas a la voluntat dels seus súbdits, a l'[[aristocràcia]] o a cap altra forma d'[[autoritat]] existent, i que per tant qualsevol intent de restringir el poder reial o d'obligar a abdicar el monarca va en contra de la voluntat de Déu.
El [[753]], el papa [[Esteve II (papa)|Esteve II]] va atorgar l'epítet per a la primera vegada al rei carolingí [[Pipí I el Breu|Pipí el Breu]], en agraïment per al seu suport en la guerra contra els [[llombards]], que assetjaven Roma.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Hage|nom = Wolfgang|títol = Das Christentum im frühen Mittelalter (476-1054): vom Ende des weströmischen Reiches bis zum west-östlichen Schisma|llengua = alemany|data = 1993|editorial = Vandenhoeck & Ruprecht|lloc = Berlín|pàgines = 89-91|isbn = 9783525335901|volum = Volume 4 de ''Zugänge zur Kirchengeschichte''|capítol = Die entstehung des "Gottesgnadentum"}}</ref> Tot i ser una filosofia amb una llarga tradició al continent europeu, a l'edat mitjana ja es van alçar veus importants contràries a aquesta idea. [[Tomàs d'Aquino]] acceptava la revolta contra el rei o fins i tot el [[regicidi]] en casos de mal govern. El [[Vaticà]] encara manté aquesta doctrina en el nomenament i justificació del poder del [[Papa]]. De manera similar, al [[Japó]] l'emperador es considera descendent de la deessa [[Amaterasu]], relació amb la divinitat que legitimitza la seva dinastia.
| |||