Eleccions a Espanya: diferència entre les revisions

Els [[mitjans de comunicació]] privats poden ser contractats pels grups polítics per a inserir-hi publicitat sense que hi puga haver discriminació en qüestió d'inclusió, tarifa o ubicació. Les tarifes per a publicitat electoral no poden ser superiors a les tarifes vigents per a publicitat comericalcomercial (art. 58 LOREG).

En les emissores públiques de radióràdio i televisió, durant el període de campanya, els grups polítics tenen dret a espais gratuïts de publicitat electoral.{{sfn|Pérez de Lama|1998|pp=53-54}} No poden tindre aquests espais pagant (art. 60 LOREG) i estan distribuïts segons el nombre de vots obtinguts en els eleccions anteriors seguint els següents barems:{{sfn|Pérez de Lama|1998|p=54}}

** 10 minuts per als qui no tingueren representació , no concurrirenconcorregueren o no tingueren el 5% del total de vots vàlids a les circumscripcions.

* Els grups polítics amb candidats en menys del 75% de les circumscripcions del territori on es dijondifon el mitjà disposen de 10 minuts d'emissió en la programació general dels mitjans nacionals si obtingueren en les eleccions anteriors més del 20% dels vots emessosemesos en l'àmbit d'una Comunitat Autònoma.

Entre les 8:00 i les 8:30, el president i els vocals són recipients de les acreditacions dels interventors i les confronten amb els talons que han d'haver rebut de la Junta Electoral de Zona. "Si hi haguera dubtes sobre la identitat dels inverventorsinterventors o l'autenticitat de les acreditacions, el president els donarà possessió si així ho exigeixen, però pot consignar en l'Acta la seua reserva per a un aclariment posterior". Si es presenten més de dos interventors per a una mateixa candidatura, el president solament dóna possessió als dos primers a arribar amb acreditacions. Els talons del president han d'unir-se a l'expedient electoral. Si no els té, els adjuntaria quan acabara l'escrutini.

S'interromp la votació quan no hi ha prou paperetes. Qui l'interromp és el president. Una vegada interrompuda la votació, avisa a la Junta de Zona perquè subministrament. La interrupció té una durada màxima d'una hora, sent la votació prorrogada tant de temps com dure la interrumpcióinterrupció.{{sfn|Pérez de Lama|1998|p=56}}

* L'entrada ha d'estar lliure i accessible sense que hi haja res que coaccione exercir del dret a votar de manera lliure. No poden entrar persones que no siguen electors, notaris (qui donen fe d'allò que ocorre relacionat amb la votació), policies requerits pel president, membres de les Juntes ElecotralsElectorals, jutges d'instrucció i els seus delegats, persones designades per l'administració pública per a recaptar informació sobre els resultats de l'escrutini o representants de la candidatura.

#Es rep la documentació necessàriamnecessària, que hauria de rebre's entre el trenta-quatréquatrè dia posterior a la convocatòria i el sisè dia abans del dia de la votació.

El vot nul és aquell vot emès en sobre o papertespaperetes que no segueix el model oficial, si la papereta no té sobre, si ; el vot és vàlid si fins i tot conté la mateixa papereta repetida solament. En les eleccions al Parlament Europeu, al Congrés dels Diputats, als Ajuntaments i als cabildos insulars són nuls els vots emessosemesos en paperetes amb modificacions als noms dels candidats o amb alteracions sobre la papereta. En les eleccions al Senat, són nuls els emessosemesos en paperetes amb noms assenyalats en excèsexcés per cada circumscripció. També són considerats nuls els vots amb sobres alterats.

El vot en blanc és el sobre sense paperetepapereta. En les eleccions del Senat, les paperetes sense indicació a favor de cap dels candidats.{{sfn|Pérez de Lama|1998|p=58}}

Quan s'acaba el recompte de vots, es comprova el nombre de paperetes amb el de votants anotats. Si hi ha una protesta, la mesa decideix per majoria. El president anuncia en veu alta el resultat de l'escrutini, dient la quantitat d'electors, paperetes llegides, nulesnul·les, vàlides (en blanc i vots de cada candidatura). Després d'aquest anunci, les paperetes que no siguen no vàlides o objecte de reclamació són destruïdes davant dels assistents. Les no destruïdes són adjuntades a l'Acta.

Després de l'anunci, el president, els vocals i els interventors signen l'acta de la sessió. L'acta de la sessió conté la quantitat d'electors de la Secció segons el cens, electors que han votat; interventors que han votat sense figurar en les llistes de la Secció, paperetes llegides, paperetes nulesnul·les, paperetes en blanc i vots obtinguts per cada candidatura; les reclamacions i protestes i les resolucions de la mesa amb vots particulars, els indicentsincidents i qui l'haja provocat.

Aquests sobres són tancats i fiquen les signatures el president, els vocals i els interventors creuant la part per on s'obririen.{{sfn|Pérez de Lama|1998|p=58}} Una vegada aquest procés està acabat, el president i els vocals i els interventors que vullguen van immediatament al Jutjat de Primera Instància o de Pau a la demarcació on està la Mesa per entregar els dos primers sobres. Les forces públiques acompanyen i facilitanfaciliten el trasllat en cas de ser precís. Abans d'entregar els sobres, el president i qui l'acompanye s'identificaran. Una vegada donada la documentació, rebran un rebut amb el dia i hora de l'entrega. El tercer sobre s'entrega al funcionari del Servei de Correus, que anirà a la Mesa per a recollir-lo. Mínim un vocal es queda a la Mesa fins que s'efectua l'entrega. Les deu hores posteriors a l'entrega de l'últim sobre, el jutge va a la seu en persona de la Junta Electoral que fa l'escrutini. Els primers sobres són entregats amb rebut detallat i els segons queden arxivats al jutjat. El servei de Correus envia els tercers sobres recollits a la Junta Electoral que farà l'escrutini.{{sfn|Pérez de Lama|1998|p=59}}

La Junta Electoral proclama als electes abans del dia quinzè posterior al dia de les eleccions. L'acta d'elecció s'estén per triplicat i està signada pel president i el secretari de la Junta. L'acta conté: el nombre d'electors, vots vàlids, vots nuls, vots en blanc, vots i escons obtinguts per cada candidatura i la relació nomimnalnominal d'electes a més de les protestes i reclamacions produïdes i les resolucions adoptades al respecte.

La Junta arxiva un dels exemplars de l'acta de sessions, un altre és remès a la cambra o corporació dels electes i un tercer exemplar és remès a la Junta Electoral Central. Aquesta, en el termini de 40 dies, publica en el [[Butlletí Oficial de l'Estat]] els resultats generals i per circumscripció. S'entreguen "còpies certificades de l'acta d'escrutini general als representants de les candidatures que les sol·liciten" i s'entreguen acredicationsacreditacions de la seua proclamació als candidats electes.{{sfn|Pérez de Lama|1998|p=59}}

:"assistir a la [[Mesa Electoral]] i participar en les seues deliberacions amb veu [i] sense vot. Els dos interventors d'una mateixa candidatura acreditats davant la mateixa Mesa poden substituir-se lliurementelliurement entre ells. Un apoderat pot realitzar les funcions d'aquest en absència d'aquest. Els treballadors per compte aliè i els funcionaris que acrediten la seua condició d'interventors tenen dret a un permís retribuït durant el dia de la votació i a una reducció de cinc hores de la seua jornada" laboral l'endemà.

L'administració electoral assegura que hi haja prou paperetes i sobres de votació. Els propis grups polítics poden confeccionar paperetes semsesense que seguisquen el model oficial.{{sfn|Pérez de Lama|1998|pp=54-55}}

Cada mesa ha de comptar amb: una urna, una cabina de votació i una quantitat suficientesuficient de sobres i paperetes. Si falta algun d'aquest elements abans o durant la votació, el president de la mesa ha de comunicar-ho immediatament a la Junta de Zona, el qual s'encarrega de subministarsubministrar allò que falta.{{sfn|Pérez de Lama|1998|p=56}}