Molí fariner: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Referències|30em -> Referències, mida automàtica de les columnes
mòlta
Línia 1:
[[Fitxer:Allied Mills, Manchester.jpg|thumb|Molí fariner Allied Mills a la riba del Canal de Manchester]]
'''Molí fariner''', '''molí farinera''', '''molí de farina''' o '''molí de cereals''', es pot referir tant a l’edifici on el gra és mòlt com al mecanisme de la [[molturaciómòlta]].
 
==Història==
El geògraf grec [[Estrabó]] ja va donar notícia en la seva obra ''Geografia'' sobre l’existència de molins accionats per l’aigua que molien grans a [[Cabira]], Àsia menor cap a 71 aC.<ref>{{harvnb|Wikander|1985|p=160}}; {{harvnb|Wikander|2000|p=396}}</ref>
 
Els antics molins tenien les rodes de paletes horitzontals. La roda de paleta estava unida a un eix que, al seu torn, estava unit al centre d’una [[pedra de molí]] anomenada "pedra corredora". La força de gir produït per l'aigua en les paletes es transferia directament a la pedra corredora, fent que fes la molturaciómòlta contra una pedra estàtica a sota de la primera, tenia el desavantatge que la velocitat de rotació de la pedra era depenent del volum i flux d'aigua disponible i, per tant, només era adequat per a ser usat en regions muntanyoses amb rius de corrent ràpid. Aquesta dependència del volum i la velocitat de flux de l'aigua també vol dir que la velocitat de rotació de la pedra era molt variable i la velocitat òptima de mòlta no podia sempre ser mantinguda.
 
Les rodes verticals es feien servir durant l’Imperi Romà a partir de finals del primer segle d.C. i van ser descrites per [[Vitruvi]].<ref name="Oleson">{{ref-llibre|cognom=Oleson|nom=John Peter|enllaçautor = John Peter Oleson|títol=Greek and Roman mechanical water-lifting devices: the history of a technology|editorial=Springer |data=30 Jun 1984|pàgina=373|isbn=90-277-1693-5|url=http://www.amazon.co.uk/dp/9027716935|consulta=15 desembre 2009}}</ref> Els molins hidràulics van continuar usant-se fins a cap l’any 1000 i encara més enllà en alguns casos.
Línia 14:
 
Els molins moderns típicament utilitzen l’electricitat o combustibles fòssils per a fer girar les peces, per exemple corrons, d'acer o ferro fos, i així separar la part interior del gra del [[segó]]. Les diferents tècniques de mòlta produeixen resultats visiblement diferents. La farina mòlta amb pedra és preferida en moltes ocasions pels forners per la seva millor textura i sabor, a més de tenir millors qualitats flequeres.
.<ref name="EAP">{{ref-web|url=http://www.soilandhealth.org/06clipfile/Nutritional%20charateristics%20of%20organic%20freshly%20stone%20-%20ground.htm|títol=NUTRITIONAL CHARACTERISTICS of ORGANIC, FRESHLY STONE-GROUND, SOURDOUGH & - CONVENTIONAL BREADS |cognom=Campbell|nom=Judy |coautors=Mechtild Hauser, Stuart Hill,|any=1991|obra=Ecological Agriculture Projects Publications|editor=Ecological Agriculture Projects|consulta=15 desembre 2009}}</ref> S'ha argumentat que amb la molturaciómòlta a la pedra, que és més lenta que amb els metalls, la farina no s’escalfa tant i el greix del gra no s’oxida tan de pressa ( per l'[[oxidació β]]) i no té un fàcil [[enranciment]] a més de conservar millor algunes vitamines com és la [[tiamina]].
 
Els molins fariners moderns només molturen el gra net d’impureses (sense palla ni altres restes o impureses), però històricament alguns molins fariners tenien instal·lacions per netejar i fer passar pel sedàs el gra.