Autòpsia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|right -> |miniatura
m #viquiestirada
Línia 1:
[[Fitxer:The Anatomy Lesson.jpg|miniatura|''La lliçó d'anatomia del doctor Nicolaes Tulp'' de [[Rembrandt]]]]
[[Fitxer:Enrique Simonet - La autopsia 1890.jpg|thumb|dreta|240px|''L'autòpsia'' d'[[Enric Simonet i Lombardo]]]]
 
Una '''autòpsia''', també anomenada '''examinació post mortem''' i '''obducció''' o '''necròpsia''' (en medicina veterinària), és un procediment mèdic que empra la [[dissecció]], amb la finalitat d'obtenir informació [[anatomia|anatòmica]] sobre la causa, naturalesa, extensió i complicacions de la [[malaltia]] que va patir en [[vida]] el subjecte autopsiat i que permet formular un [[diagnòstic]] [[medicina|mèdic]] final o definitiu per a donar una explicació de les observacions [[clínica|clíniques]] dubtoses i avaluar un [[tractament (medicina)|tractament]] donat.<ref>{{ref- publicació|autor=Fernández-Velázquez F |any=2003 |títol=La Autopsia Clínica|revistapublicació= Rev Elec Biomedica |volum=1 |exemplar=2 |pàgines=120-125 |url=http://biomed.uninet.edu/2003 /n2 /ffernandez.html}}</ref><ref>Pardo Mindán J. Anatomía patológica. Barcelona: Doyma, 1991: vol. 1:11</ref> Usualment és portada a terme per un [[metge]] especialista denominat [[patòleg]].
 
Ha de ressaltar que la paraula necròpsia difereix d'autòpsia, l'autòpsia és realitzada per un individu en la seva mateixa espècie mentre que la necròpsia es realitza en un cadàver de diferent espècie a la de l'individu que la realitzi.
 
== Etimologia ==
El terme '' autòpsia'' deriva de l'[[Idioma grec|grec]], αὐτός /autós/ 'un mateix' i ὂψις /opsis/ 'observar', significa per tant ''veure a un mateix''. ''[[Necròpsia]]'' també deriva del grec, de "veure un cadàver".
 
== Importància ==
=== En medicina ===
* El desenvolupament de nous procediments diagnòstics amb tecnologies noves cada vegada més sofisticades han conduït a una millora substancial en el diagnòstic clínic, però malgrat aquestes noves tecnologies, l'autòpsia es manté com l'instrument més fiable per al diagnòstic mèdic, <ref> Bauer FW i cols. Boston City Hospital. '' An autopsy study of cancer patients ''. Accuracy of the clinical diagnosi (1955-1965). JAMA 1972; 221: 1217 </ref> ja que aproximadament el 25% dels diagnòstics de causa de mort són errats. <Ref name = "pmid12783916"> {{cita publicació | autor = Shojania KG, Burton EC, McDonald KM, Goldman L | títol = Changes in rates of autopsy-detected diagnòstic errors over time: a systematic review | publicació = JAMA | volum = 289 | nombre = 21 | pàgines = 2849-56 | any = 2003 | PMID = 12.783.916 | doi = 10.1001 / jama. 289.21.2849}} </ref>
* Ajuda a corregir aproximadament un terç de tots els certificats de mort, ja que estan incorrectes. <Ref> {{cita publicació | autor = Roulson J, Benbow EW, Hasleton PS | títol = Discrepancies between clinical and autopsy diagnosi and the value of post mortem Histology; a meta-analysis and review | publicació = Histopathology | volum = 47 | nombre = 6 | pàgines = 551-9 | any = 2005 | PMID = 16.324.191 | doi = 10.1111 / j.1365-2559.2005.02243.x}} </ref>
* Estudis recents van comprovar que aproximadament el 32% de la major part de tots els diagnòstics primaris realitzats als hospitals són errats, i són corroborats després per l'autòpsia. <Ref name = "pmid14980989"> {{cita publicació | autor = Combes A , Mokhtari M, Couvelard a, '' et al '' | títol = Clinical and autopsy diagnoses in the intensive care unit: a prospective study | publicació = Arch. Intern. Med. | Volum = 164 | nombre = 4 | pàgines = 389-92 | any = 2004 | PMID = 14.980.989 | doi = 10.1001 / archinte.164.4.389}} </ref>
 
== Tipus ==
[[File: 2010-07-23-rechtsmedizin-berlin-8.jpg | thumb | Sala Autòpsia d'Charité Berlín.]]
Hi ha dos tipus d'autòpsies:
 
* '''Autòpsia Forense''': és realitzada per raons medicolegals, i és de la que normalment es parla en programes de televisió o a les noticies. La realitzen els metges especialitzats en Medicina Legal i Forense. És sol·licitada pel jutge davant de qualsevol mort sospitosa de criminalitat i no pot ser rebutjada pels familiars. <Ref> http://medind.nic.in/maa/t05/i3/maat05i3p258.pdf </ref>
 
* '''Autòpsia Clínica''': és generalment realitzada per determinar no només la causa de la mort, que en molts casos és coneguda, sinó tots els processos patològics que afectaven a l'individu. Té propòsits d'estudi i investigació. És duta a terme per metges especialitzats en Anatomia Patològica. És sol·licitada pels facultatius que van atendre al pacient i ha de ser autoritzada pels familiars.
Dos grans investigadors en [[medicina]] del [[segle XIX]], [[Rudolf Virchow]] i [[Carl von Rokitansky]], qui van realitzar 30.000 autòpsies, van treballar sobre les bases de l'herència [[Renaixement |renaixentista]] per forjar les dues distintives tècniques d'autòpsia que encara porten els seus noms. La seva demostració de la relació entre manifestacions [[patologia|patològiques]] en cadàvers i [[símptoma|símptomes]] i malalties en [[ésser viu|éssers vius]] va obrir el camí per a una diferent forma de pensar sobre les malalties i els seus tractaments.
 
[[Imatge:4841940754 087e531e73 bAutopsie.jpg |miniatura | Instrumental per realitzar autòpsies de principis del segle XX.]]
En un sentit més ampli -entesa com a examen minuciós- existeixen altres tipus d'autòpsia:
* '''Autòpsia psicològica''': és la reconstrucció de la vida de la persona morta, emfatitzant aspectes com estil de vida, personalitat, estrès recent, malaltia mental i comunicació d'idees de mort, a través d'informació recollida mitjançant l'entrevista a persones properes i la revisió de documents (Robins ER i col, 1959).
 
* '''Autòpsia històrica''': és la investigació medico-legal de les causes i les circumstàncies d'una mort amb interès històric, que es sustenta en la interpretació crítica, harmònica, jerarquitzada i objectiva del conjunt de la informació aportada per documents i testimonis, quan no es va tenir accés directe al cadàver o les restes òssies.<ref> [http://www.rmu.org.uy/revista/2003v2/art6.pdf (Rodríguez H, Verdú F, 2003)]</ref>
 
 
== Referències ==
<references/>
 
== Bibliografia complementària ==
* Darin L. Wolfe, «L'art de l'autòpsia», '' Ment i Cervell '', 50, 2011, pàg. 82-89.
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.casibien.com.ar/index.php?option=com_content&task=view&id=323&Itemid=32 Vídeo d'una autòpsia] {{es}}
* [Http://www.cuadernosdemedicinaforense.es/ Quaderns de Medicina Forense] {{es}}
* [Http://rea.uninet.edu Revista Electrònica de l'Autòpsia] {{es}}
 
{{autoritat}}
{{Esborrany de ciències de la salut}}
 
 
{{ORDENA:Autopsia}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
{{autoritat}}
[[Categoria:Patologia]]
[[Categoria:Criminalitat]]