Francesc Trabal i Benessat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
S'ha completat informació sobre les obres.
m bot: -en bona mesura +en bona part
Línia 16:
 
== La seva escriptura ==
El model novel·lístic de Francesc Trabal es caracteritza per l'humor, la ironia, l'erotisme, l'absurd d'ascendent avantguardista, el cosmopolitisme, el ritme trepidant i una estructura narrativa innovadora en el panorama de la literatura catalana de l'època, en bona mesurapart de resultes de l'adopció del cinematografisme. Sota la influència del grup avanguardista liderat per [[Jean Cocteau]] (entre els que destaquen el pintor [[Francis Picabia]], el fotògraf [[Man Ray]] i el novel·lista [[Blaise Cendrars]]), d'una banda, adopta l'estètica cinematogràfica en algunes de les seves novel·les —com feia Cendrars— i, de l'altra, revisita els clàssics, tal com postula Cocteau a ''Le rappel a l'ordre'' (1926).
 
''L'home que es va perdre'' estableix una complexa relació intertextual principalment amb la ''[[La Divina Comèdia|Divina Comèdia]]'' de [[Dante Alighieri]], però també amb ''Dan Yack, le Plan de l’aiguille'', de Cendrars, ''Els assassinats del carrer de la Morgue'', d'[[Edgar Allan Poe]], i els films ''[[The Kid]]'' (1921) i ''[[The Crowd]]'' (1928), del seus admirats [[Charles Chaplin]] i [[King Vidor]] respectivament. El deute amb el cercle de Cocteau es plasma en el nom del protagonista: Lluís Frederic Picàbia. El cognom, òbviament, fa referència al pintor francès, mentre que el nom —en aquest cas, de manera força críptica— evoca el suís Cendrars, el nom real del qual era Frédéric-Louis Sauser.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Iribarren|nom=Teresa|títol=Literatura catalana i cinema mut|url=|edició=|llengua=|data=2012|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|lloc=Barcelona|pàgines=197-330|isbn=978-84-9883-535-9}}</ref>