Rinoceront llanut: diferència entre les revisions

Aquest animal herbívor feia prop de 3,7 m de llarg i 1,7 metres d'alçada a la creu, no gaire més gran que un rinoceront blanc africà. Tenia dues banyes al morro, (la primera més gran que la segona). Tenia les cames gruixudes i el cos robust. El rinoceront llanut va utilitzarutilitzava les banyes per a treure la neu de la vegetació per a poder menjar durant l'hivern.

El rinoceront llanut estava molt ben adaptat al seu hàbitat. Els membres robustos i el pelatge llanut i gruixut foren ideals per a l'ambient d'estepa i tundra freqüent en les zones paleàrtiques durant les glaciacions del Plistocè. La seva gammaàrea geogràfica ess'ampliava vao ampliarcontreia i contraure quansegons s'hi alternaven els cicles freds i càlids, forçant els animals a emigrar o morir mentre retrocedien les glaceres.

La controvèrsia ha envoltat l'alimentació del ''Coelodonta antiquitatis''. La dieta del rinoceront llanut s'ha reconstruït usant diverses línies desegon l'evidènciales evidències que s'hahan trobat. Les reconstruccions climàtiques indiquen que l'ambient on vivia era l'estepa i la tundra freda i àrida, amb els grans herbívors formant una part important del cicle de la regeneració. L'anàlisi del [[pol·len]] demostra un predomini d'herbes dins d'una vegetació més complicada.