Binissalem: diferència entre les revisions

El topònim '''Binissalem''' prové de l'[[alqueria]] musulmana del mateix nom. En època més primerenca, com la major part de topònims mallorquins començats per ''bini-'', apareix documentat ''Benissalem''. Es tracta de l'àrab ''benī'' 'fills de' (aquesta partícula funcionava com el català ''can'' o ''son'') acompanyat d'un antropònim derivat de l'arrel aràbiga ''salam'' 'salvar'.<ref>{{ref-llibre |cognom=Coromines |nom=Joan |títol=Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. I |lloc=Barcelona |editorial=Curial |any=1980 |isbn=84-7256-174-7}}</ref>.

Originàriament, el centre de la vila no era entorn de l'antiga alqueria de Binissalem, ans entorn de la de '''Robines'''. Amb el temps, la de Binissalem prengué més importància i el seu nom desplaçà el de Robines, però aquest s'ha conservat per al nom de l'església, Santa Maria de Robines, la qual localment hom pronuncia [ru'βinis].<ref>{{ref-llibre |cognom=Mascaró Pasarius |nom=Josep |títol=Corpus de Toponímia de Mallorca |volum=vol. V |lloc=Palma |editorial=Promocions |any=1986 |isbn=84-86191-09-2}}, pàg. 1306</ref>. Hom ha volgut fer venir aquest mot del llatí ''rupīna'' 'penya, penyalar', passant pel [[Mossàrab de les Illes Balears|romanç precatalà]],<ref>{{DCVB|Robines}}</ref>, si bé semànticament no és gaire clar perquè el paratge de Binissalem és més aviat poc muntanyós.

Els primers assentaments identificats daten de l'[[època talaiòtica]]. També hi ha restes de l'[[Balears (província romana)|època romana]] i [[Illes Orientals d'Al-Àndalus|islàmica]]. De la primera època, hom restes de l'era de Can Cabrit, Can Macià i el Claper dels Moros; i de la tercera encara roman la zona de Robines, antic centre de poder local. També són testimonis d'aquesta època musulmana els pous i canals, reflectits a la toponímia local.<ref name="GEM">{{GEM|II|140|Binissalem}}</ref>.

En el [[Llibre del Repartiment|Repartiment]] derivat de la [[Conquesta de Mallorca|conquesta catalana]] del segle XIII, correspongué a la porció del [[Gastó de Bearn|vescomte de Bearn]]. En feien part les alqueries de Robines, Beni Salam, Beni Rasjell i d'altres. El 1264, la vescomtessa Garsenda de Bearn el donà al [[monestir de Jonqueres|femení de Jonqueres]]. Els jueus, per la seva ajuda a [[Jaume I]] en la conquesta de Mallorca, hi obtengueren les alqueries d'Arraya, Abbenbasso i Abdacus. Però no hi pogueren consolidar un nucli hebreu per la violenta oposició dels cristians de Robines. L'[[antisemitisme]] esdevengué així, ja a partir del segle XIII, una estranya constant històrica a Binissalem, amb el suport social dels pagesos i menestrals, fins al punt que, quan el tema dels descendents dels conversos es transformà, en el segle XVII, en el problema [[xueta]], les famílies xuetes no s'hi pogueren establir fins al segle XX. A l'època de la conquesta catalana, no hi havia dins el terme cap nucli urbà rellevant, només [[alqueria|alqueries]], rafals o llogarets dispersos, sobretot al peu de la muntanya, com Benissalem, Robines, Pedaç, [[Biniagual]], [[Lloseta]], [[Aiamans]], Alcudieta i d'altres. Les necessitats de culte cristià dels pobladors arribats amb la conquesta feren sorgir, sobre una antiga [[mesquita]], l'església primitiva, dedicada (1248) a Santa Maria de Robines.<ref name="GEM" />.

El nucli de l'alqueria de Robines era aleshores el centre del poder civil i eclesiàstic i esdevingué vila el 1300 dins la política d'impuls dels centres urbans que fomentava [[Jaume II de Mallorca]]. Al llarg del segle XV i principis del segle XVI, Binissalem anà assolint importància en relació al nucli de Robines, fins que el substituí com a centre del poder civil i eclesiàstic del terme: el 1369 ja s'hi havia traslladat la parròquia. La conquesta catalana trastocà la vida social i econòmica amb l'establiment de la gran propietat de caràcter feudal, treballada per un contingent important d'esclaus, dedicada a la trilogia clàssica de l'[[olivera]], la [[vinya]] i els [[cereals]], complementada amb una important ramaderia ovina, porquina i equina. El 1339 ja s'hi documenten grans extensions de vinyes, conreu que progressà en extensió i qualitat i aviat el [[Denominació d'Origen Binissalem|vi de Binissalem]] fou el de més renom de Mallorca. Més endavant en sorgí la producció d'[[aiguardent]] destinat, sobretot, a l'exportació. L'activa participació de Binissalem en els grans esdeveniments històrics de Mallorca en els segle XV-XVII deriva de la presència d'un extens i inquiet nucli de menestrals, teixidors sobretot, documentat ja en el segle XIV.<ref name="GEM" />.