Cant gregorià: diferència entre les revisions

La denominació de ''cant gregorià'' es deu al fet que aquest tipus de cant és atribuït al Papa [[Gregori el Gran|Gregori I]] com una evolució del ''cant ambrosià''. Des del seu naixement, la [[música]] cristiana va ser una [[oració]] cantada, que devia realitzar-se no de manera purament material, sinó amb devoció o, com deia [[Pau de Tars|sant Pau]]: «Cantant a Déu en el vostre cor». El text era, doncs, la raó de ser del cant gregorià. En realitat, el cant del text es basa en el principi que (segons [[Agustí d'Hipona|sant Agustí]]) «aquell que canta ora dues vegades». El cant gregorià mai podrà entendre's sense el text, el qual té prelació sobre la melodia i és el que li dóna sentit a aquesta. Per tant, en interpretar-lo, els cantants han d'haver entès molt bé el sentit del text. En conseqüència, s'ha d'evitar qualsevol [[impostació]] de la veu de tipus operístic que intenti el lluïment de l'intèrpret. Del cant gregorià, és d'on procedeixen els modes gregorians, que donen base a la música occidental.

 

* Es canta a l'uníson —una sola nota a la vegada—, la qual cosa vol dir que tots els cantaires entonen la mateixa melodia. A aquest mode de cant se'l denomina ''[[monodia]]''. Molts autors afirmen que hauria d'admetre's el cant de cor mixt (o sigui, homes i dones junts), ja que els homes i les dones no poden cantar les mateixes altures, puix que s'estaria interpretant a dues veus en octava. No obstant això, tenint en compte que tant homes com dones, així com els nens, han de tenir igual oportunitat de participar en la litúrgia, recomanen que, per no trencar aquest principi de la monodia, ho facin de manera alternada.

* Es canta amb ritme lliure, segons el desenvolupament del text literari i no amb esquemes amidats, com podrien ser els d'una [[marxa musical|marxa]], una [[dansa]] o una [[simfonia]] (vegeu la secció que tracta detalladament el ritme).