Gas de síntesi: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Gazogenerator.jpg|miniatura|334x334px|Generador de gas a partir de fuel-oil.]]

* [[Gas de generador]] de [[gasogen]] o [[gas d'aire]]: S'obté fent passar [[aire]] a través d'una capa gruixuda de grànuls de [[carbó]] o de coc incandescent. A major temperatura, major proporció de monòxid de carboni i menor proporció de [[diòxid de carboni]]. <ref>[http://books.google.cat/books?id=Rkk04SmHTKEC&pg=PA405 Introducció a la química industrial.] Angel Vian Ortuño. Editorial Reverté, 1999. {{ISBN|842917933X}}. Pàg. 405</ref> Té escàs poder calorífic, molt menor que el [[gas d'aigua]], degut principalment a la dilució amb el nitrogen atmosfèric.

* [[Gas d'aigua]]: S'obté fent passar vapor d'aigua sobre coc a alta temperatura. La seva flama és de color blau pel que també es diu [[gas blau]]. Aquest gas es pot transformar en [[metanol]] o [[alcà]] s, emprant catalitzadors heterogenis apropiats. <ref>[http://books.google.cat/books?id=AhSihif_h_kC&pg=PA400 Química organometàl·lica dels metalls de transició.] Robert H. Crabtree. Editorial de la Universitat Jaume I, 1997. {{ISBN|8480211342}}. Pàg. 400</ref> Aquesta reacció és fortament endotèrmica pel que requereix temperatures molt altes.

* [[Gas pobre]]: S'obté fent passar alternativament vapor d'aigua i aire sobre carbó incandescent (alternança de dolls de vapor i aire), i és una barreja dels dos mètodes anteriors. <ref name="derry2">[http://books.google.cat/books?id=Uex46HkyPacC&pg=PA50 Història de la tecnologia.] Volum 4. T. K. Derry, Trevor I. Williams. Segle XXI d'Espanya Editors, 1989. {{ISBN|8432306134}}. Pàg 50</ref> Quan el llit de coc s'ha refredat a una temperatura a la qual la reacció endotèrmica ja no pot continuar, el vapor d'aigua és reemplaçat per un raig d'aire. La formació inicial de diòxid de carboni (exotèrmica) augmenta la temperatura del llit de coc i va seguida per la reacció endotèrmica en la qual aquest (CO ₂) es converteix en monòxid de carboni (CO). La reacció global és exotèrmica, originant "gas pobre". L'oxigen pur pot substituir a l'aire per evitar l'efecte de dilució, i en aquest cas el poder calorífic és més alt.

 

 

Quan aquest gas s'utilitza com a producte intermedi per a la síntesi industrial de hidrogen a gran escala (utilitzat principalment en la producció d'amoníac), també es produeix a partir de gas natural (a través de la reacció de reformat amb vapor d'aigua) la manera següent :

Per tal de produir més hidrogen a partir d'aquesta barreja, s'afegeix més vapor i així es produeix el desplaçament de la reacció del [[gas d'aigua]]:

L'hidrogen ha de separar-se del CO ₂ per poder emprar-lo. Això es realitza principalment per adsorció per oscil·lació de pressió (PSA), neteja de les amines produïdes i l'ús de reactors de membrana.