Juli III: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandardització infotaules
Cap resum de modificació
Línia 17:
Va ser escollit Papa en un conclave de quaranta-vuit cardenals, amb l'oposició inicial de Carles V, que va haver de cedir pels acords entre francesos i italians, tot i que més endavant va trobar en Juli un aliat fidel. Com a nou Papa, va ser responsabilitat seva continuar el concili de Trento que havia suspès Pau III. Les sessions es van reprendre l'[[1 de maig]] de [[1551]] a la ciutat de Trento, ja que Carles no hauria permès cap altra seu i el Papa no era prou poderós per contradir els seus desitjos. Els bisbes i els representants de França no van assistir-hi, ja que el seu nou rei [[Enric II de França|Enric II]] no els ho va permetre.
 
La precària pau entre el [[Regne de França]] i l'eix d'[[Espanya]] i el [[Sacre Imperi]] estava a punt de trencar-se. El afers italians i lligat a aquests el Papa van donar ocasió a la guerra. Juli III va restaurar [[Octavio Farnese]], nét del Papa [[Pau III]] i gendre de Carles V, al [[ducatDucat de Parma]], que en compliment d'un acord li havia de ser restituït al seu sogre. Per quedar-se amb el ducat, [[Octavio Farnese]] no va dubtar a demanar ajuda al rei de França, que li la va oferir només per rivalitat amb l'emperador. Juli, desairat pel duc i assetjat pels francesos es va unir amb Carles V. El cristianisme de [[Francesc I de França]] no li va impedir aliar-se amb els turcs perquè assetgessin la costa italiana mentre ell ocupava [[Siena]] i portava la guerra al centre de la península Itàlica. El [[1552]] es va clausurar sobtadament el [[conciliConcili de Trento]]. Juli III va sobreviure fins al març del [[1555]], però ja no va tenir coratge de continuar-lo.
 
{{Inicia taula}}
Línia 31:
 
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|Juli|Juli}}
 
[[Categoria:Bisbes italians]]