Isaac Comnè (fill d'Aleix I): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
El 1130, Isaac i els seus fills s'exiliaren després de participar en un complot contra Joan. Es passaren els anys següents vagant per [[Anatòlia]] i el [[Llevant (Orient Pròxim)|Llevant]] en un va intent d'aconseguir el suport dels governants locals. Els èxits militars de Joan deixaren Isaac sense més remei que provar de reconciliar-se amb el seu germà el 1138, malgrat que no renuncià als seus designis sobre el tron. El 1139, fou exiliat a [[Heraclea Pòntica]] com a precaució després de la deserció del seu fill gran als [[turcs seljúcides]]. En el turbulent procés de successió que seguí la mort de Joan el 1143, donà suport a la candidatura frustrada del seu nebot gran, també anomenat [[Isaac Comnè (fill de Joan II)|Isaac]], davant del seu nebot petit, [[Manuel I Comnè]].
El 1150, quan ja estava afeblit per una malaltia incipient, fou obligat a retirar-se de la vida pública per Manuel. A partir d'aquell moment, es dedicà a la construcció del [[Monestir de la Mare de Déu Salvadora del Món]] a Vera (actual [[Feres (Hebros)|Feres]]), a l'oest de [[Tràcia]], on tenia previst ser enterrat. Isaac, famós per la seva erudició i el seu mecenatge del coneixement, és considerat l'autor de diverses obres acadèmiques i poètiques. A més a més, és conegut per la seva reconstrucció de l'[[Església de Cora]] a [[Constantinoble]], on encara
== Referències ==
| |||