La seva època està determinada per ell mateix quan diu que va escriure cent anys després de [[Miquel Psel·los el Jove|Miquel Psel·los]] i el fet que va dedicar les ''Al·legories Homèriques'' a Irene Augusta l'esposa de [[Manuel I Comnè]]. Era fill de Miquel Tzetzes. El seu nom Joan era el del seu avi Joan un nadiu de Bizanci, home ric però de pocs coneixements si bé amb gran respecte pels erudits. La seva àvia per part materna era [[Regne d'Ibèria|íbera]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Banani|nom=Amin|títol="Individualism and Conformity in Classical Islam"|pàgines=126|editorial=ed.Otto Harrassowitz|any=1977|isbn=9783447017824}}</ref> parent de [[Maria (emperadriu)|Maria d'Alania]], a la qual va acompanyar en el viatge fins a Bizanci per casar-se amb l'emperador i després es va casar ella amb el [[sebastos]] [[Constantí Cerulari]], nebot del patriarca [[Miquel Cerulari]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Garland|nom=Lynda|títol="Byzantine Women: Varieties of Experience, 800-1200"|pàgines=95-96|editorial=Ashgate Publishing Ltd.|any=2006|isbn=0-7546-5737-X}}</ref>
Va viure de jove amb el seu germà [[Isaac Tzetzes]] a la casa familiar, va rebre preceptes del seu pare i preferia adquirir coneixements a adquirir riqueses, poders i honors. Als 15 anys fou posat sota tutors que el van introduir en una rutina d'estudi i li van ensenyar [[hebreu]] i [[siríac]]. Els seus escrits mostren la influència d'aquests coneixements en literatura, ciència, filosofia.
