Jean-Jacques Rousseau: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 85.192.78.49. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 12:
La seva família no tenia fortuna. La seva mare morí en el part. El seu pare, rellotger, no li va donar una educació sistemàtica, però sí que el va ensenyar a llegir al seu fill ''Les vides'' de [[Plutarc]] i les novel·les sentimentals de la seva època. L'any [[1722]] Isaac Rousseau, el seu pare, hagué d'abandonar Ginebra per una disputa i deixà el seu fill a cura d'un clergue rural i a la seva germana amb qui passà tres anys fins que entrà a treballar com aprenent amb un gravador força brutal; una tarda, tornant d'un passeig, es va trobar les portes de la ciutat tancades i decidí no tornar a entrar i cercar-se nous mitjans. Rousseau té en aquell moment ([[1728]]) només setze anys.
 
En els anys següents, entre [[1728]] i [[1742]], la vida de Rousseau estigué marcada per la influència de la seva relació amb Madame de Warens, a [[Annecy]], qui el tutelà i li proporcionà una educació acurada; alhora va ajudar-lo en la seva afició per la música i l'inicià a la religió catòlica, sent batejat en un hospici de [[Torí]]. En aquests anys, Jean-Jacques s'educa de forma autodidacta; estudia i llegeix intensament: [[filosofia|filosofía]], [[geometria|geometría]], [[àlgebra]], [[llatí]], [[història]], [[geografia]] i [[moral]] (ètica).<ref>Iglesias, Maria C i alt. (1989). ''Los orígenes de la teoría sociológica''. Madrid: Akal. Pàgina 101</ref>
 
Després d'una malaltia greu va haver de fer una estada de repòs de cinc setmanes a [[Montpeller]]. Al seu retorn, fou preceptor a [[Lió]] i conegué amb Fontenelle, [[Denis Diderot|Diderot]], [[Jean-Philippe Rameau|Rameau]] i [[Pierre de Marivaux|Marivaux]]. Retornà freqüentment a casa de Madame de Warens, a qui ell anomenava sa "''maman''", a Charmettes, prop de [[Chambéry]].
 
=== Estada a París ===
ArribaArrib` a [[París]], el [[1742]], on va fer amistat amb [[Diderot]] i altres il·lustrats. A París inventà un sistema de [[notació musical]] que no va ser acceptat i escrigué dos llibres sobre aquest tema. Aconsegueix un lloc de secretari de l'ambaixada a Venècia gràcies a les seves noves amistats. Es relacionà amb [[Denis Diderot]], [[D'Alembert]] i [[Madame d'Epinay]]. S'uneix afectivament a [[Thérèse Levasseur]], minyona analfabeta que estigué vinculada a Rousseau fins al final i qui li va donar cinc fills il·legítims, tots ells van ser enviats immediatament a l'hospici.
 
El [[1749]] escrigué per a l'''[[Encyclopédie]]'', o ''Diccionari raonat de les ciències, de les arts i dels oficis'', articles sobre música.