Clàudia d'Orleans (reina consort de França): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|230px -> |miniatura
m dofí->delfí
Línia 11:
Clàudia es va casar, doncs, el 8 de maig de [[1514]] amb el seu cosí el comte d'Angulema, futur Francesc I, assegurant-li [[Bretanya]] almenys en el cas que Lluís XII i la seva nova reina, [[Maria Tudor i de York|Maria d'Anglaterra]] tinguessin un delfí. La duquessa Clàudia no va governar mai Bretanya i en va cedir l'[[usdefruit]] al seu marit, després del [[1515]]. Al contrari de la seva germana petita [[Renata de França]], sembla que no va estar mai interessada en el seu heretatge maternal i no va mostrar gens de disposició per a la política, i en canvi preferia dedicar-se a la religió, sota la influència, segons certes fonts, de Cristoforo Numai, que havia estat el confessor de [[Lluïsa de Savoia]], mare de Francesc I. Clàudia de França va ser eclipsada per la seva sogra, [[Lluïsa de Savoia]], i la seva cunyada, [[Margarida d'Angulema]], deixant-la sense poder polític ni influència. Les relacions amb el seu marit van ser bones, tot i sofrir [[escoliosi]], una malaltia que li va provocar una desviació de la columna vertical, coixesa i estrabisme. Els últims anys de la seva vida hauria patit una greu obesitat.
 
El seu fill gran, el dofídelfí [[Francesc III de Bretanya|Francesc]], la va succeir sobre el tron de Bretanya sota el nom de Francesc III, però el seu pare el rei conservava l'usdefruit del ducat.
 
A propòsit de la reina Claude de França, Brantôme va escriure: