Temps verbal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 185.124.31.47. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 6:
El temps s'expressa mitjançant la conjugació dels verbs (un tipus de flexió). Un morfema afegit al final de l'arrel indica de quin temps es tracta, just abans d'indicar la persona i el nombre. Aquests morfemes poden presentar irregularitats però no són freqüents. Si el temps és compost, el morfema s'afegeix a l'auxiliar (el [[verb]] haver) i el verb principal es conjuga en participi.
Els temps s'agrupen en tres modes bàsics: [[indicatiu]], [[subjuntiu]] i imperatiu. El mode s'expressa sintèticament amb el temps, mitjançant un
===Formes nominals (o no personals)===
*'''[[Infinitiu]]''': gramaticalment equivalent a un substantiu, moltes vegades és la forma amb què es designa el verb i la
*'''[[Gerundi]]''': gramaticalment equivalent a un adverbi, és la forma utilitzada sovint per a expressions que expressen durada o simultaneïtat amb altres accions. S'empra molt per a perífrasis, sobretot amb els verbs ''anar'' i ''estar''. Té també una forma composta: ''havent sortit''.
*'''[[Participi]]''': gramaticalment equivalent a un adjectiu, moltes vegades, és la forma que apareix en la major part dels temps composts. El participi no té una forma composta, i es caracteritza, com l'adjectiu, per tenir flexió nominal (de gènere i nombre): ''aparegut, apareguda, apareguts, aparegudes''. Concorda opcionalment amb el complement directe en el cas que aquest vagi expressat per un pronom definit: ''el, la, els i les'' (''l'he sentida, els he portats, les he escrites''), en els dialectes occidentals usualment concorda només en les formes femenines (''les he dutes, l'has comprada'').
Línia 14:
=== Temps d'indicatiu ===
==== Simples ====
*'''Present''': indica accions que passen en el moment de l'enunciació o que s'actualitzen en anomenar-les (''canto, menges...''). S'usa també el present per a enunciar veritats científiques, fets històrics concrets i hàbits. El morfema zero de temps caracteritza aquest temps verbal. La desinència de la primera persona del singular varia segons dialectes: en català central, nord-occidental i valencià de trancisió es fa amb -o (''penso, compro, menjo, sento''...); en [[valencià castellonenc]], [[valencià central]], [[valencià meridional]] i [[valencià alacantí]] es fa amb -e o amb morfema zero (''pense, compre, menge, sent...'');
*'''[[Imperfet d'indicatiu|Imperfet]]''' (temps enrere, '''''Pretèrit imperfet'''''): indica accions que van començar en el passat i que poden no haver finalitzat, descripcions en el passat, accions d'una durada relativa o bé costums (''volia, ballaven....''). Els morfemes -av- o -i- (segons la conjugació) marquen aquest temps. Cal destacar que sempre duen accent la primera i la segona persones del plural.
*'''Passat simple''' (temps enrere, '''''Pretèrit perfet simple'''''): indica accions ja finalitzades. Actualment té, en la
*'''Futur simple''': es refereix a accions que encara han de succeir, el seu morfema és la -r- (''cantaré, domiran...''). Cal destacar la presència d'accents en les tres persones del singular i la seva absència en les tres del plural.
*'''Condicional simple''': Indica accions que podrien realitzar-se en funció d'unes altres. Alguns gramàtics el consideren un mode propi, i sovint se'l denomina '''''futur hipotètic'''''. Es forma amb l'infinitiu, una "i" i la terminació (''cantaria, dormiríem...''). Cal destacar que sempre duen accent la primera i la segona persones del plural.
==== Composts ====
*'''Perfet''' (temps enrere, '''''Pretèrit perfet compost''''' o '''''Pretèrit indefinit'''''): Indica accions que han començat en el passat i que duren fins al present, o que la seva terminació està dins del període de l'enunciació -- aquesta distinció resulta important per a casos com per exemple ''he fet'' (avui, aquest mes, enguany, o alguna vegada amb efectes en el present) contra ''vaig fer'' (ahir, el mes passat, l'any passat, o fa temps i ja sense efectes en el present). Es forma amb l'auxiliar ''haver'' en present i el participi passat del verb conjugat (''he dit, has badat...''). Són correctes, però arcaiques, les formes ''havem'' i ''haveu'': ''havem sortit'', ''haveu vist''.
*'''Passat perifràstic''' (temps enrere, '''''Pretèrit perfet perifràstic'''''): té el mateix ús que el passat simple. Es forma amb el verb auxiliar "anar" en present (amb formes variants com ''vàres/vas, vàrem/vam, vàreu/vau, varen/van'', per a la 2a persona del singular i 1a, la 2a i la 3a persones del plural) i l'infinitiu del verb que es tracti (''vaig mirar, varem tenir...''). És de destacar que les formes ''vàreig'', ''vem'' i ''veu'', així com ''vaes'', ''vàem'', ''vàeu'' i ''vaen'' són col·loquials i es consideren incorrectes en
*'''Plusquamperfet''' (temps enrere, '''''Pretèrit plusquamperfet'''''): Indica una acció anterior a una altra de passada ja enunciada. Es forma amb l'auxiliar en imperfet (''havíeu encarregat, havia procurat...''). Cal destacar que sempre duen accent la primera i la segona persones del plural.
*'''Anterior simple''' (temps enrere, '''''Pretèrit anterior simple'''''): Indica una acció ja acabada en el moment de començar-ne una altra també acabada. El seu ús és en retrocés. Es forma amb l'auxiliar en passat simple (''hagué acabat...''). Només dues persones (la segona del singular i la tercera del plural) s'escriuen sense accent.
| |||