|
== Vida i obra ==
XklovskyXklovski va néixer [[Sant Petersburg]], Rússia. El seu pare era [[Jueus|jueu]] i la seva mare era d'origen [[Alemanya|alemany]]/rus. Assistí a la [[Universitat Estatal de Sant Petersburg]].
Durant la [[Primera Guerra Mundial]], s'oferí voluntari per a l'Exèrcit Rus i finalment es convertí en instructor de conducció per a unitats de blindats lleugers a Sant Petersburg. Allà, el 1916, fundà l'[[OPOIAZ]] ({{lang-ru|Общество изучения Поэтического Языка}}-'''OÓ'''bsxestvo izutxeniaizutxénia '''PO'''etitxeskogoetítxeskogo '''IAZ'''ikaikà - Societat per a l'estudi de la llengua poètica), un dels dos grups, amb el [[Cercle Lingüístic de Moscou]], que desenvoluparen les teories crítiques i tècniques del [[formalisme rus]].
XhklovskyXklovski participà en la [[Revolució de Febrer]] de 1917. Llavors va ser enviat pel [[Govern Provisional Rus]] com a [[Comissariat (URSS)|comissari]] adjunt a [[Front Sud-oest (Imperi Rus)|Front Sud-oest]] on va ser ferit i on va aconseguir una medalla al valor. Després d'això, va ser commissari adjunt del Cos Expedicionari rus a [[Iran|Pèrsia]] (vegeu [[Campanya Persa)]].
XklovskyXklovski retornà a Sant Petersburg a començaments del 1918, després de la [[Revolució d'Octubre de 1917|Revolució d'octubre]]. S'oposà a [[bolxevisme]] i participà en una conspiració anti-bolxevic de membres de [[Partit Social-Revolucionari]]. Després que la conspiració fos descoberta per la [[Txekà]] XklovskyXklovski va passar a la clandestinitat viatjant per Rússia i Ucraïna, però finalment va ser perdonat el 1919 a causa de les seves connexions amb [[Maksim Gorki]] i decidí d'abstenir-se de l'activitat política. Els seus dos germans van ser executats pel règim Soviètic (l'una el 1918, l'altre el 1937) i la seva germana moria de la gana a Sant Petersburg el 1919.<ref>[http://magazines.russ.ru/voplit/2002/4/sh22.html В. Шкловский.Письма внуку]</ref>
XklovskyXklovski s'integrà a la societat Soviètica i fins i tot participà en la [[Guerra Civil Russa]], servint a l'[[Exèrcit Roig]]; però el 1922 va haver de tornar a la clandestinitat i va haver de fugir de Rússia per escapar de l'arrest, a causa de les seves activitats prèvies. A [[Berlín]] el 1923 publicà les seves memòries sobre els anys 1917-1922, anomenades ''Sentimental'noeSentimentàlnoie puteshestvieputeixéstvie, vospominaniiavospominània'' (''Un viatge sentimental, memòries'') en la línia d'[[Un viatge sentimental a través de França Ii Itàlia]] de [[Laurence Sterne]]. Aquell mateix any se li permeté de retornar a l'la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|URSS]].
A més de crítica literària i biografies sobre autors com ara [[Laurence Sterne]], [[Maksim Gorki]], [[Lev Nikolàievitx Tolstoi]], i [[Vladímir Maiakovski]], va escriure un cert nombre de treballs semiautobiogràfics disfressats com a ficció, que també serviren com a experiments en les teories literàries que desenvolupava.
XklovskyXklovski és potser més conegut per haver desenvolupat el concepte de ''otstranenieotstranénie'' o [[desfamiliarització]] (també traduït com a "allunyament" i "estranyament") en la literatura. Explicà el concepte en un important assaig titulat "ArtL'art com a Tècnicatècnica" (també traduït com a "ArtL'art com a Mecanismemecanisme") que comprenia el primer capítol de la seva ''Teoria de Prosala prosa'', publicada per primer cop el 1925:
{{citació|El propòsit dde l'art esés transmetre la sensació de les coses tal com són percebudes i no com són conegudes. La tècnica dde l'art és fer 'desconeguts' els objectes, fer difícils les formes, augmentar la dificultat i la magnitud de la percepció, atès perquèque el procés de percepció és un final estètic en si mateix i ha de ser perllongat. L'art és una manera d'experimentar la qualitat o essència artística d'un objecte; l'objecte no és important." (XklovskyXklovski, "ArtL'art com a Tècnicatècnica", 12)}}
En altres paraules, l'art presenta les coses des d'una altra òptica, no familiar, per la via de la manipulació formal. Això és el que és artístic de l'art.
| 