Imperi de Trebisonda: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Vegeu GEC
m Toponímia
Línia 53:
 
== Història ==
El territori de l'Imperi de Trebisonda havia format part anteriorment de l'[[Imperi Bizantí]], la seva població era, per tant, de parla grega i pertanyien a la fe cristiana ortodoxa. Antigament es va pensar que aquest estat havia sorgit quan els seus creadors, els germans [[Aleix I Comnè]] i David (néts de l'emperador bizantí [[Andrònic I Comnè]], que va governar del [[1183]] al [[1185]]) havien fugit de Constantinoble amb l'arribada dels croats i s'havien independitzat a Trebisonda. Amb la traducció de textos georgians s'ha vist que, els dos germans ja havien començat a formar el nou estat amb el suport de la seva parenta la reina [[Tamara de Geòrgia]].{{sfn|Vasiliev|1936|p=18-20}} David es va encarregar de conquerir les ciutats del Pont com [[Amisos]] ([[Samsun]]), [[SinopSinope]], [[Kastamunu]], [[Amasra|Amastris]] i [[Heraclea]]. El [[1205]], aliat als llatins, va atacar [[Nicomèdia]] però fou derrotat per [[Teodor I Làscaris]], [[Imperi de Nicea|emperador de Nicea]] i el [[1208]] Teodor Làscaris fou coronat emperador (en grec, {{polytonic|[[basileu|Βασιλεύς]]}}, ''basileus'') pel patriarca. Entre el [[1206]] i el [[1214]] Nicea va ocupar tots els ports entre Heraclea i Amisos i el [[1214]] el soldà de [[Konya]] va ocupar SinopSinope; Aleix va haver de pagar tribut al [[soldà]]. Aleix va morir el [[1222]]. La seva bandera era vermella amb una àguila daurada d'un sol cap (a diferència de la dels bizantins de dos caps).
 
El va succeir [[Andrònic I Gidos]]. Les naus de l'imperi van començar a atacar les del soldà i van recollir molt de botí però abans de tornar a port van ser sorpreses per una tempesta i van haver de recalar a SinopSinope on el governador se'n va apoderar i va fer presoners els tripulants. Andrònic va haver d'atacar SinopSinope per alliberar la seva gent. El soldà de [[Konya]] va bloquejar Trebisonda per mar i la va atacar també per terra el [[1228]], però es van haver de retirar.
 
No massa després, es va conèixer l'expansió de [[Jalal-ad-Din Mangubertí|Jalal-ad-din]], [[xa]] del [[Khwarizm]] i Andrònic se'n va declarar feudatari, però [[Kaykubad I]], soldà seljúcida de Konya el va derrotar a Yassi Cimen el [[1230]] i ja no va tornar, però sí que ho van fer uns anys després els [[mongols]] que van liquidar el poder de l'emirat de [[Konya]] a la [[batalla de Köse Dağ]], el [[26 de juny]] del [[1243]].{{sfn|Miller|1968|p=23}}
 
[[Manel I Comnè de Trebisonda|Manel I]] va arribar al govern el 1238. Trebisonda va conquerir SinopSinope el 1254 i va ser conegut amb el sobrenom de ''el Gran'' que, amb els seus successors va esdevenir un primer cognom. A la mort de Manel es va tornar a perdre aquesta ciutat (1266), que era un lloc clau per al control comercial de la mar Negra. El [[1261]] els Paleòlegs de Nicea (successors dels Làscaris) reconqueriren Constantinoble, el que deixava a l'Imperi de Trebisonda en una posició de prestigi secundari. [[Jordi Comnè|Jordi]] va intentar expandir-se altra vegada cap a SinopSinope el [[1277]] però fou derrotat i els turcs van ocupar totes les terres a l'oest de Samsun. Cap al [[1290]] s'havia perdut també la regió de [[Halibia]] (avui [[Ünye]]), i encara es van perdre més territoris a les campanyes dels emirs turcs del 1313 i 1323. El 1311 [[Aleix II Comnè de Trebisonda|Aleix II]] es va aliar a l'emir de SinopSinope contra els [[República de Gènova|genovesos]] i el [[1313]] els va atacar però va ser derrotat i va haver de fer la pau, que fou renovada el [[1316]]. Pocs anys després van començar les lluites contra les tribus [[oghuz|turcmanes]] que, dirigides per Hasan Kuyuk van ocupar [[Amasia]] i van atacar territori de l'imperi el 1336, però foren rebutjats,
 
L'emperador [[Basili I Comnè|Basili]] va morir el [[1340]] i va esclatar la guerra civil durant deu anys. El turcmans van intentar ocupar el país el 1340 i en un assalt la ciutat fou incendiada. El [[1347]] Aina Beg de [[Erzindjan]], aliat a Mehmet Beg de [[Bayburt]] i a Ali Beg dels [[Ak Koyunlu]] ho va tornar a provar sense més èxit que abans. El [[1348]] va esclatar un conflicte local amb els genovesos i es va produir una matança d'italians, i els vaixells genovesos no van tardar a destruir la flota de l'Imperi i ocupar [[Kerasos]], i l'emperador va haver de tornar als genovesos els seus anteriors privilegis. Una plaga de pesta es va produir arran d'aquests fets.
 
El [[1349]] amb [[Aleix III Comnè de Trebisonda|Aleix III]] va tornar la pau. Va casar-se amb Teodora Cantacuzè, parenta de l'emperador bizantí Joan VI. Moltes princeses es van casar amb emirs de la zona, com la seva germana Maria que es va casar amb el fill de l'emir dels [[aq qoyunlu]]. El [[1360]] va construir la fortalesa de [[Gumushane]], que dominava la ruta d'accés des de Bayburt, però el governador Joan Kabasites fou derrotat per Latif de Bayburt i sols es va evitar el seu avanç per la mort de l'emir a mans de gent d'un poblet del camí ([[1361]]). El [[1362]] Kilidge Arslan Kelkit, un cap dels turcmans, va conquerir [[Sebinkarahizar]], va atacar la fortalesa de [[Siran]], i es va fer amo de la regió després de les campanyes que va fer entre [[1368]] i [[1374]]. El [[4 de març]] de [[1380]] Aleix III va atacar els turcmans que dominaven SinopSinope, [[Giresun|Samsum]] i la vall del [[Harsit]] i els va derrotar a [[Kurtun]]. Al final de segle va aparèixer per la regió [[Tamerlà]] al qui [[Manuel III Comnè|Manuel III]] va pagar tribut. El 1396bes va trencar l'acord amb els genovesos i Manel va haver de donar més privilegis als [[República de Venècia|venecians]].
 
[[Baiazet I]] ([[1389]]-[[1402]]) cap dels turcs otomans, es va fer amo del litoral de la Mar negra entre Heràclea i Samsun. Trebisonda es va aliar amb Tamerlà i li va subministrar ajuda, inclosos alguns vaixells, el 1402, quant va guanyar la [[batalla d'Ankara]].{{sfn|Tucker|2010|p=141}} Amb [[Joan IV Comnè|Joan IV]] els otomans ja estaven recuperats i van començar a atacar l'imperi. Un atac turcman separat va arribar a la rodalia de la capital i el cap de la flota, Alexandre, va morir, però Joan IV els va rebutjar amb només cinquanta soldats. El [[1442]] els otomans van atacar per mar sense èxit, però Joan IV va accedir a pagar tribut al soldà [[Murat II]]. El seu successor, [[Mehmet II]], va [[Caiguda de Constantinoble|assetjar Constantinoble]] i la va prendre el [[29 de maig]] de [[1453]].{{sfn|Philippides|Hanak|2011|p=XIII}} Joan IV es va aliar als [[aq qoyunlu]] i va cercar un acostament al [[papa]] per obtenir el suport militar a occident.
 
El [[1461]] Mehmet II va iniciar la conquesta de la regió, primer l'emirat de SinopSinope, i després els altres incloent els aq qoyunlu. [[David Comnè de Trebisonda|David]] va demanar una reducció del tribut però això va ofendre el soldà i a l'[[octubre]] els otomans [[Setge de Trebisonda|assetjaven la ciutat]] per terra i mar.{{sfn|Volt|Päll|2005|p=48}} El setge va durar 21 dies i al final David va demanar la capitulació que va negociar enviant el ''protovestiari'' Giorgios Amoiroutzes a discutir les condicions de la rendició. Es va acordar el respecte de la vida i els béns dels ciutadans i es permetria sortir de la ciutat a qui ho volgués; David fou autoritzat a establir-se a [[Serres]]. Però la realitat va ser que la ciutat fou saquejada i molts ciutadans venuts com a esclaus. El metropolità de Trebisonda va perdre els seus drets el [[1462]]. David es va establir a la zona del riu [[Estrimó]], però el [[1463]] es va trobar a [[Adrianòpolis]] amb [[Demetri Paleòleg]] (ex dèspota del Peloponè) i Mehmet, sospitant una conspiració, el va fer executar amb els seus tres fills, i altres parents. La seva dona Helena Cantacuzè es va morir de pena.
 
== Llista d'emperadors de Trebisonda ==