Diferència entre revisions de la pàgina «Arquíloc de Paros»

1.998 bytes afegits ,  fa 5 mesos
retoc i referència
m (Robot treu caràcters de control Unicode)
(retoc i referència)
{{Infotaula persona}}
'''Arquíloc de Paros''' (en [[llatí]] ''Archilocus'', ''Arkhílokhos''en [[Grec antic|grec]] {{polytonic|Ἀρχίλοχος}}) fouva ser un [[poeta]] grec, un del primers lírics de [[Jònia]], i el primer poeta grec que va compondre [[Iambe|versos iàmbics]] segons regles prefixades.<ref>{{ref-llibre|títol=The Ancient History of Greece|url=https://books.google.com/books?id=88wRAQAAIAAJ&pg=PA444|any=1845|editorial=University of Northern Colorado, Museum of Anthropology|pàgines=444–}}</ref> Va [[Floruit|florir]] versentre els anys [[714&nbsp;aC]] -i [[676&nbsp;aC]].
 
Era descendent d'una família noble de [[Paros]] que exercien com a [[sacerdot]]s a l'[[illa]]. Era net de [[Tel·lis]], que va introduir el culte dea Demetri[[Demèter]] a [[Tasos]], i fill de [[Telesicles]], al qual l'[[oracle de Delfos]] va predir un fill immortal;. laLa seva mare, en canvi, era una esclava, de nom Enipo.
 
Ja va guanyar un premi de molt jove (abans del [[700&nbsp;aC]]) per un poema dedicat a Demèter. Després es va arruïnar i es va haver de traslladar a [[Tasos]], amb una colònia, i enrolar-se com a [[mercenari]]. Allí va escriure diversosalguns versos en relació amb el seu amor per Neòbule,. enEl quèpare d'ella, desenganyatLicambes, primer va autoritzar el prometatge de la parella i després s'hi va negar. Desenganyat i abatut pel tracte que va rebre, utilitza la poesia per a atacar tota la societatfamília quede rebutja.Licambes, Duranten laun sevapoema feina de mercenarique va perdre l'[[escut (arma)|escut]]recitar en un combatfestival contrade elsDemèter, [[Tràcia|tracis]]acusant delal continent,pare de perjuri i aquesta fet,les normalmentseves pocfilles honorable,de nodescarades. El lipoema va impedircausar fer-netal unsefecte versosque enes quèdiu esque ridiculitzavales afilles sies mateixvan ipenjar onper presentavavergonya. laLa [[guerra]]rancúnia ambque unmanifesta bonen grauels deseus [[cinisme]].versos [[Neóbule|Neòbule]]cap esa vala suïcidarseva illa natal, segurament peres causadeu dels atacsa que liera feiamenyspreat Arquílocper enser lesfill sevesd'una poesies,esclava. aixíA comtasos altampoc seuno era parefeliç, finsi alpintava puntun quequadre lamelancòlic sevadel poesialloc fouon prohibidava a [[Esparta]]viure.
 
Durant la seva feina de mercenari va perdre l'[[escut (arma)|escut]] en un combat contra els [[Tràcia|tracis]] del continent, i aquest fet, normalment poc honorable, no li va impedir fer-ne uns versos en què es ridiculitzava a si mateix i on presentava la [[guerra]] amb un bon grau de [[cinisme]], tenint com a precedent el poema que [[Alceu de Mitilene|Alceu]] va fer en circumstàncies similars. [[Plutarc]] diu que va ser desterrat d'[[Esparta]] en el mateix moment en què hi va arribar, perquè en els seus poemes deia que era millor perdre els braços que morir en combat. [[Valeri Màxim]] en canvi, diu que els seus poemes van ser prohibits a Esparta pel seu contingut llicenciós, i sobretot per l'atac a Licambes i a les seves filles.
Va guanyar després un premi a [[Olímpia]] pel seu himne a [[Hèrcules (heroi)|Hèrcules]]. Més tard va visitar [[Siris]] a la [[Magna Grècia]] (d'aquesta ciutat, en parla molt bé) i quan va tornar a Paros va participar en la guerra de l'illa contra [[Illa de Naxos|Naxos]], en què va morir a mans de [[Calondes]] o [[Corax]].
 
Va guanyar un premi a [[Olímpia]] pel seu himne a [[Heracles]], un himne que després cantaven els guanyadors dels [[Jocs Olímpics de l'antiguitat|Jocs Olímpics]] en la seva processó triomfal. La seva fama es va estendre per tota Grècia. El seu caràcter inquiet va propiciar que viatgés per molts llocs, dels quals no en queda constància. Va visitar [[Siris]] a la [[Magna Grècia]] i d'aquesta ciutat és l'única que en parla molt bé. Quan va tornar a Paros va participar en la guerra de l'illa contra [[Illa de Naxos|Naxos]], en què va morir a mans de [[Calondes]] o [[Corax]]. L'Oracle de Delfos que li havia promès al seu pare un fill immortal, va pronunciar en aquell moment una maledicció del seu assassí, dient que havia matat "un servent de les Muses".
 
Arquíloc va compartir amb els seus contemporanis [[Taletes]] i [[Terpandre]] l'honor de divulgar la poesia lírica per tota Grècia. Se li atribueix la invenció de la [[Elegia|poesia elegíaca]], invenció que també s'atribueix a [[Cal·lí d'Efes]], però no hi ha dubte que va sobresortir en la poesia d'aquesta temàtica. [[Meleagre (poeta)|Meleagre]] l'inclou en la seva ''Garlanda''.<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0001.001/283?page=root;rgn=full+text;size=100;view=image;q1=Archilochus{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I |pàgines=268-269 |lloc=Boston |editorial=Little, Brown, & Comp. |any=1867}}]</ref>
 
== Referències ==
 
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Arquiloc De Paros}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Poetes lírics de l'antiga Grècia]]
[[Categoria:Poetes iàmbics]]
28.557

modificacions