Maties Palau Ferré: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja infotaules |
#ViquimaratóVO |
||
Línia 9:
Després d’exposar a Madrid (Ateneo) i Londres (National Book), Palau Ferré rep diverses beques del govern francès per ampliar la seva formació a París, entre 1957 i 1961.<ref>{{Ref-web|url=http://www.novaconca.cat/entrevista/7370/paris-va-servir-a-palau-ferre-per-esvair-se-dun-model-artistic-tradicional|títol=París va servir a Palau Ferré per esvair-se d’un model artístic tradicional|consulta=10 abril 2016.|llengua=|editor=Novaconca.cat|data=5-4-2013}}</ref> A la capital francesa, Palau Ferré viu a la Cité Internationale Universitaire de Paris i mostra els seus quadres en diverses exposicions (Grand Palais, Galeria Tedesco, Galeria Paul Cézanne, Salon de Nice, etc). Allà s’interessa per l’escultura de l’Europa de l’est a través de l’escultor hongarès ZBO Palau, a París, conegué Pablo Picasso, que el va fer deixeble seu. El 1963 torna definitivament a Catalunya i s’instal·la a Montblanc.
Als anys seixanta, Palau Ferré treballa amb nombrosos projectes arreu del territori: un Via Crucis ceràmic per a l’església del balneari de Vallfogona de Riucorb, una Sagrada Família per al noviciat de la Seu d’Urgell, unes pintures per a la capella de [[Can Coll (Lliçà de Vall)|Can Coll]] a [[Lliçà de Vall|Lliça de Vall]], etc. El 1970 torna de nou a Madrid on fa una gran exposició a la Biblioteca Nacional.
El 16 de maig de 1974, el Tribunal Suprem el condemna a pintar un nombre determinat de metres quadrats d'olis per poder rescindir un contracte que Palau Ferré havia segellat amb un marxant.
| |||