Grècia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Terminologia |
m Bot simplifica tipografia d'acord amb la discussió corresponent |
||
Línia 18:
{{Article principal|Geografia de Grècia}}
[[Fitxer:Olympus Litochoro.JPG|thumb|esquerra|Vista del [[olimp|mont Olimp]] de la ciutat de [[Litókhoro]] estant]]
El país consisteix en una extensa àrea continental situada al sud dels [[Balcans]]; la península del [[Peloponès]], separada del continent pel canal de l'[[istme de Corint]]; i un bon nombre d'[[Llista d'illes de Grècia|illes]], que inclouen, entre d'altres, [[Creta]], [[Illa de Rodes|Rodes]], [[Eubea]], [[Lesbos]], [[Quios]], [[Tassos]], [[Samotràcia]], [[Lemnos]] i els arxipèlags del [[Dodecanès]], les [[Cíclades]] i les [[Espòrades]], totes aquestes a la [[mar Egea]], i [[Corfú (ciutat)|Corfú]], [[Lèucada]], [[Unitat perifèrica de Cefalònia|Cefalònia]] i [[Zacint]] a la [[mar Jònica]]. Grècia té més de 14.880
El 80% de Grècia és [[muntanya|muntanyós]]. La major part del país és seca i rocosa, per la qual cosa només el 28% del terreny és cultivable. A la Grècia occidental, hi ha llacs i aiguamolls. El [[Pindos (muntanyes)|Pindos]], la serralada central, té una altitud mitjana de 2.650 m. El [[olimp|mont Olimp]] és el punt més elevat de Grècia, a 2.911 m sobre el nivell del mar.
Línia 24:
El [[clima]] de Grècia és mediterrani i presenta hiverns suaus i humits, i estius càlids i eixuts. Les temperatures rarament hi són extremes, encara que a l'hivern la neu cau a les muntanyes i, ocasionalment, fins i tot a Atenes.
En línia dreta, la distància que hi ha de Barcelona a la capital de Grècia, Atenes, és d'aproximadament 1.870
==Política==
Línia 74:
Després de la [[Primera Guerra Mundial|I Guerra mundial]], es produí la [[guerra grecoturca (1919-1922)|lluita]] enfront dels nacionalistes turcs liderats per [[Kemal Atatürk|Mustafa Kemal]], una guerra que provocà un intercanvi important de població entre els dos estats després del [[tractat de Lausana]]. El [[1924]], s'hi proclama la [[República]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Thomopoulos |nom=Elaine |títol= |url= http://books.google.cat/books?id=jlKheq6g3r8C&pg=PA110&dq=1924+greece+republic&hl=ca&sa=X&ei=ElVST_PRKcnIhAfMgsDeCw&ved=0CEsQ6AEwBQ#v=onepage&q=1924%20greece%20republic&f=false |llengua=anglès | editorial=ABC-CLIO |data=2011 |pàgines=p.110 |isbn=0313375119 }}</ref> i la inestabilitat i successius [[cop d'estat|cops d'estat]] marcaren l'era següent, que fou eclipsada per la tasca d'incorporar més d'un milió i mig de refugiats grecs d'Àsia Menor dins de la societat grega. El 28 d'octubre de 1940, la [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Itàlia]] feixista demanà la rendició de Grècia, però el dictador grec [[Ioannis Metaxàs]] s'hi oposà i provocà la consegüent [[Guerra italo-grega|Guerra italogrega]], en què Grècia expulsà les forces italianes cap a [[Albània]], i donà als [[aliats de la Segona Guerra Mundial|aliats de la Segona Guerra mundial]] la primera victòria sobre les [[potències de l'Eix]]. Posteriorment, s'hagué d'enfrontar a les forces alemanyes durant la [[Batalla de Grècia]], en què les forces d'ocupació alemanyes hagueren d'enfrontar-se a la resistència grega.
Després de l'alliberament, Grècia caigué en la [[guerra Civil grega|guerra civil]] entre les forces [[monarquia|pro reialesa]] i les [[Comunisme|comunistes]], que provocà una greu crisi econòmica i greus tensions socials entre les dretes i les esquerres els següents 30
El 1965, fou un període de turbulència política que portà al cop d'estat del 21 d'abril de 1967 del [[Dictadura dels Coronels (1967–1974)|Règim del Coronels]], amb el suport dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]. El novembre de 1973, l'aixecament a la Universitat Politècnica d'Atenes provocà un cop contrari que instal·là [[Dimítrios Ioannidis]] com a dictador. El 20 de juliol de 1974, amb la invasió turca de l'illa de [[Xipre]], el règim grec es col·lapsà.
Línia 147:
====Pintura i escultura ====
[[Fitxer:Delphi charioteer front DSC06255.JPG|thumb|L'[[Auriga de Delfos]], [[Museu Arqueològic de Delfos]], una de les grans obres que es conserven de l'escultura grega, datada cap al [[470 aC]] ]]
En contrast amb altres formes il·lustrades, les pintures conservades de l'antiga Grècia són molt escasses. Els pintors grecs treballaven principalment en plafons de fusta, i les obres finals van ser admirades durant cents d'anys després de la seva creació. Tanmateix, aquestes pintures van desaparèixer després del [[segle
[[Fitxer:Hermes di Prassitele, at Olimpia, front.jpg|thumb|esquerra|Aquesta estàtua d'[[Hermes amb Dionís infant]], atribuïda a [[Praxíteles]], va ser trobada a [[Olímpia]] el [[1877]] ]] Les obres conservades de l'antiga [[escultura grega]] són més comunes, en particular les dels mestres escultors, com [[Fídies]] i [[Praxíteles]]. Aquests artistes i els seus seguidors van ser sovint emulats pels romans. Tanmateix, els [[cristianisme|cristians]] del [[segle
En el període [[imperi Bizantí|bizantí]], l'art religiós era el tema dominant, amb [[mosaic]]s i icones molt treballades adornant edificis religiosos. L'artista [[Renaixement|renaixentista]] ''[[El Greco]]'' (Doménikos Theotokópulos), responent a l'art [[art romà d'Orient|romà d'Orient]] i en el [[segle XVI]] a l'art [[Manierisme|manierista]], produí escultura i pintures de forma lliure, llum i color, que inspirarien artistes del [[segle XX]], com [[Pablo Picasso]] i [[Jackson Pollock]].
| |||