Simone Signoret: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |dreta|thumb -> |miniatura
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
Línia 18:
'''Henriette Charlotte Simone Kaminker''' ([[Wiesbaden]], [[25 de març]] de [[1921]] - [[Autheuil-Authouillet]], [[30 de setembre]] de [[1985]]), més coneguda com a '''Simone Signoret''' o '''Simone Kaminker''', va ser una actriu francesa, nascuda sota ocupació francesa després de la [[Primera Guerra Mundial]].
== Biografia ==
[[Fitxer:Eiganotomo-casquedor-nov1952.jpg|thumb|228x228pxminiatura|Anuncia japonesa de ''[[Casque d'or|Casc d'or]]'' (1952).]]
Simone Signoret és la filla gran d'André Kaminker (1888-1961), un jueu d'origen [[Polonesos|polonès]] i de Georgette Signoret (1896-1984), una francesa procedent de la [[Provença]]. Neix a Alemanya Renània, llavors ocupada pels francesos després de la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]] (el seu pare era oficial a l'exèrcit). Simone té dos germans petits, Alain i Jean-Pierre.
 
Línia 38:
 
En 1978, la seva interpretació de Madame Rose al film ''La Vida davant si'', li val el [[César a la millor actriu]]. El mateix any, roda igualment per la televisió a la sèrie ''Madame le Juge''.
[[Fitxer:Yves_Montand_-_Père_Lachaise.jpg|miniatura|220x220px|Cau de Simone Signoret i [[Yves Montand]] al [[Cementiri del Père-Lachaise|cementiri de Père-Lachaise]].]]
 
A partir de 1981, la salut de Simone Signoret, que fuma i beu molt, es deteriora seriosament: pateix una primera operació de la [[Vesícula biliar|vesicula biliar]], a continuació es queda progressivament cega, no distingint més que la silueta dels objectes. Les seves aparicions a la pantalla esdevenen escasses, malgrat la continuació de la seva carrera cinematogràfica. Roda entre d'altres ''L'Estrella del Nord'' amb [[Pierre Granier-Deferre]] el 1982 així com dos telefilms amb Marcel Bluwal: ''Thérèse Humbert'' el 1983 i ''Music-hall'' l'any 1985. Una de les seves últimes aparicions destacables és, alguns mesos abans la seva mort, a l'emissió ''7 sur 7'' on demana a la periodista [[Anne Sinclair]] presentar l'eslògan de SOS Racisme « No toquis el meu amic ».