Juan de Villanueva: diferència entre les revisions

El 1768, va ser nomenat arquitecte de la comunitat de monjos [[orde de Sant Jeroni|jerònims]] del [[Monestir de l'Escorial]], on va completar el tancament de la Llotja, un espai que voreja l'esmentat edifici pels seus costats nord i oest. La seva primera gran obra d'envergadura, la Casa dels Infants i de la Reina (situada al costat de la façana septentrional del monestir), la va escometre el [[1769]]. Setze anys més tard, el [[1785]], va dissenyar la Tercera Casa d'Oficis, en la qual va mantenir la línia austera de [[Juan de Herrera]], autor de la Primera i Segona Casa d'Oficis ( [[1587]]).

 

 

Tanmateix, la seva obra mestra és l'edifici del Gabinet d'Història Natural, avui [[Museu del Prado]] (amb projecte de 1785 i 1787), va ser convertit en Museu d'Art el 1814, és un dels més bells edificis del neoclàssic espanyol. L'ara conegut com a ''Edifici Villanueva'' resumeix a la perfecció l'estil de Villanueva: predomini de les línies rectes i disposició rigorosament simètrica dels elements arquitectònics. Es tracta d'un edifici de traces monumentals organitzat en cinc cossos, dos d'ells com nexes d'unió del cos central (rematat amb una sala basilical) i els extrems laterals. Els seus materials preferits van ser el granit i la pedra blanca, amb els quals va construir edificis d'enorme austeritat ornamental, en els quals l'harmonia prové en exclusiva de la combinació de les formes arquitectòniques (columnes, frontons, finestres).

Va ser un arquitecte prolífic, al que es deuen també l'edifici de la [[Reial Acadèmia de la Història]], l'[[Oratori del Cavaller de Gràcia]] (un temple neoclàssic de planta basilical, ajustat a un solar estretíssim, rematat per un absis semicircular i una cúpula oval sobre el creuer) i l'[[Observatori Astronòmic]] (un edifici de planta central amb un gran pòrtic d'accés i un característic templet circular jònic com a coronació) situat als [[Jardins del Retiro]], tots a la ciutat de Madrid. També és en gran part obra seva la imatge actual de la [[Plaça Major de Madrid]], que va reconstruir després de l'incendi de 1790, tancant el vell recinte urbà a través de grans arcades i homogeneïtzant l'altura del caseriu. Arran d'aquestes obres sorgiran l'''Arco de Cuchilleros'' i el ''portal de Cofreros''.