Revisió del 20:53, 3 jul 2019 modifica Pilardenou999 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 26.239 edits m Correccions lingüístiques i tipogràfiques / elimino una informació repetida Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 22:17, 5 oct 2019 modifica desfés Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.182 edits m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi Edició següent →
Línia 4: == Biografia == [[Fitxer: Monument a Serafí Pitarra, detall.jpg\|~~thumb~~miniatura\|esquerra~~\|200px~~\|[[Monument a Serafí Pitarra]] al Pla del Teatre de [[la Rambla]] de [[Barcelona]], obra de l'escultor [[Agustí Querol]] i l'arquitecte [[Pere Falqués]] ([[1906]]).<ref>[http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?GXHC_gx_session_id_=t-JeHOCX4zpJCqosx19fdK1&codiMonumIntern=65 Crònica i comentari sobre el monument a Serafí Pitarra] al web de l'[[ajuntament de Barcelona]].</ref>]] Va néixer a Barcelona al núm. 19 del carrer de Cremat Gran, casa del barri de La Ribera de la qual eren propietaris el seu pare Josep Soler i Esquirol, fuster, i Magdalena Hubert Oleo,<ref>{{Ref-web\|url=https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939Z-5Q97-ZJ?i=1709&wc=QZ7W-F3Q%3A335015101%2C335015102%2C1586608201&cc=2015324\|títol=Registre de defuncions 1843.Llibre 2.Registre 436\|consulta=10 d'abril 2019\|llengua=\|editor=Arxiu Municipal de Barcelona\|data=29 de març de 1842}}</ref> la seva mare, natural de [[Maó]], que va morir als 22 anys de sobrepart el 29 de març de 1842, quan ell tenia dos anys. Als nou, orfe també de pare, es va traslladar a viure amb el seu oncle, Carles Hubert, propietari d'una rellotgeria al barri [[El Gòtic\|Gòtic]] barceloní, al carrer d'Escudellers, on vivien molts emigrats francesos, com la mateixa dona d'Hubert, Marie Garçon. Soler va deixar l'escola als catorze anys per fer-se càrrec de la rellotgeria després de la mort del seu oncle i va compaginar el treball de rellotger amb la seva afició pel [[teatre]]. Línia 108: '''1874''' [[fitxer:05 Placa c. Dagueria, poema de Pitarra.jpg\|~~thumb~~miniatura\|Un dels passatges més cèlebres d<nowiki>'</nowiki>'''''El ferrer de tall''''', en una placa ceràmica al carrer de la Dagueria (Barcelona)]] * '''''[[El ferrer de tall\|Lo ferrer de tall]]'''''. Drama en tres actes i en vers. Estrenat al Teatre Romea, el 16 d'abril de 1874. * '''''[[El sagristà de Sant Roc\|Lo sagristá de Sant Roc]]'''''. Quadre de costums en dos actes i en vers, amb música de Nicolau Manent. Estrenat al Teatre Tívoli de Barcelona, el 20 de juny de 1874. Línia 203: == Altres obres == [[Fitxer:Cuentos del avi (1867).djvu\|~~thumb~~miniatura\|''Cuentos del Avi'', publicat l'any 1867.]] ''L'últim trencalós'' (1864), poema satíric que es pot llegir a la [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01482529656703705210035/p0000001.htm#2 biblioteca virtual Joan Lluís Vives]. ''Cuentos del Avi'' (1867).{{FD\|Cuentos del avi (1867).djvu}} ==Llocs vinculats== [[Fitxer:079_Homenatge_a_Pitarra,_c._Avinyó.jpg\|~~thumb~~miniatura\|Placa commemorativa al carrer d'Avinyó, 56 (Barcelona), a la rebotiga de la qual Pitarra «escriví gran part de la seva producció literària»~~\|alt=~~]] * Casa natal: carrer del Cremat Gran, 19 (Barcelona), darrere del Museu Picasso * Rellotgeria del seu oncle Carles Hubert i seva: carrer d'Avinyó 56, davant del carrer Gignàs, actualment Restaurant Cal Pitarra. S'hi conserva la rebotiga on es reunia amb altres escriptors i artistes, escrivia i on hostatjava convidats com [[José Zorrilla]]

Frederic Soler i Hubert: diferència entre les revisions