Oceà Atlàntic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Format
m Bot simplifica tipografia d'acord amb les discussions corresponents
Línia 10:
L''''oceà Atlàntic''' és un dels cinc [[Oceà|oceans]] de la Terra entre [[Amèrica]] -a l'oest- i [[Europa]] i [[Àfrica]] -a l'est. L'oceà ocupa una conca allargada, en forma de "S", estesa de nord a sud i dividida en l'Atlàntic nord i el sud pels corrents equatorials a una [[latitud]] de 8° nord, aproximadament. Limitat per [[Nord-amèrica]] i [[Sud-amèrica]] a l'oest i [[Europa]] i [[Àfrica]] a l'est, l'Atlàntic està lligat a l'[[oceà Pacífic]] per l'[[oceà Àrtic]] al nord i el [[pas de Drake]] al sud. També existeix una connexió artificial entre l'Atlàntic i el Pacífic pel [[canal de Panamà]]. A l'est, la línia que divideix l'Atlàntic i l'[[oceà Índic]] és el [[meridià]] 20° est. L'Atlàntic està separat de l'oceà Àrtic per una línia que va de [[Groenlàndia]] al sud de les illes [[Spitsbergen]] al nord de [[Noruega]].
 
L'Atlàntic cobreix aproximadament el 20% de la superfície terrestre i només l'oceà Pacífic el supera en mida. Amb els seus mars adjacents, ocupa una àrea de 106.450.000&nbsp; km²; sense aquests, té una àrea de 82.362.000&nbsp; km². L'àrea de terra que drena l'Atlàntic és quatre vegades la del Pacífic o la de l'Índic. El volum d'aigua a l'Atlàntic, amb els seus mars adjacents, és de 354.700.000&nbsp; km<sup>3</sup> i sense aquests de 323.600.000&nbsp; km<sup>3</sup>.
 
La profunditat mitjana de l'Atlàntic, amb els seus mars adjacents, és de 3.332 m; sense aquests és de 3.926 m. La profunditat més gran, 8.605 m, és a la [[fossa de Puerto Rico]]. L'amplada de l'Atlàntic varia entre els 2.848&nbsp; km que hi ha entre [[Brasil]] i [[Libèria]] i els 4.830&nbsp; km que hi ha entre els [[Estats Units]] i el nord d'Àfrica.
 
L'oceà Atlàntic té costes irregulars dentades per nombroses [[badia|badies]], [[golf]]s i [[mar]]s. Inclouen el [[mar del Carib]], el [[golf de Mèxic]], el [[golf de Sant Llorenç]], la [[badia de Hudson]], la [[badia de Baffin]], el [[mar Mediterrani]], el [[mar Negre]], el [[mar del Nord]], el [[mar Bàltic]], el [[mar de Barents]], el [[mar de Noruega]], i el [[mar de Weddell]]. Una altra característica és que el seu nombre d'illes és relativament petit. Inclou les [[Svalbard]] (o Spitsbergen), [[Groenlàndia]], [[Islàndia]], [[Gran Bretanya]], [[Irlanda]], [[Fernando de Noronha]], les [[Açores]], les [[Illes Madeira]], les [[Canàries]], les de [[Cap Verd]], les [[Bermudes]], les [[Índies Occidentals|Índies occidentals]], [[Illa de l'Ascensió|Ascensió]], [[Santa Helena]], [[Tristan da Cunha]], les Falkland (o [[Malvines]]), i les de [[Geòrgia del Sud]], a més de les del Carib.
Línia 22:
=== Localització i delimitació de l'oceà Atlàntic ===
[[Fitxer:Clouds over the Atlantic Ocean.jpg|miniatura|250 px|Vista de l'oceà Atlàntic a la costa del [[Brasil]]. A l'Atlàntic es pot presentar un temps tranquil com el de la imatge, però també és font d'huracans]]
L'oceà Atlàntic es troba entre el [[Amèrica|continent americà]] i [[Àfrica-Euràsia|''Euràfrica'']], un terme que designa Europa i Àfrica com una sola entitat. La Terra es compon de cinc oceans que formen un sol cos d'aigua salada, i els límits entre aquests són sovint arbitraris, la qual cosa dóna lloc a certa controvèrsia (cas dels límits entre els oceans Atlàntic i Àrtic, en especial<ref>La New Encyclopaedia Britannica, Volum 14 - pàgina 290, edició 2005 {{mida|1='' posa, a l'article '''Atlantic Ocean''', el problema de la convenció arbitrària de les línies de latitud 65°N i del cercle àrtic (66°&nbsp; 30′&nbsp; N) com a fronteres entre els dos oceans en oposició a línies menys discutibles com sont els relleus submarins de la zona, o fins i tot l'observació de les diferències de temperatura i de salinitat de les aigües (que col·locaria llavors el mar de Noruega a l'Oceà Atlàntic i el mar de Groenlàndia a l'Àrtic). Així, afegeix l'enciclopèdia, hi ha molta menys ambigüitat sobre els límits sud de l'Atlàntic }}</ref>) i l'Atlàntic no n'és una excepció. Els oceans Atlàntic i Pacífic són els dos únics que estan en contacte amb els altres quatre.
 
La màxima autoritat internacional en matèria de delimitació de mars a efectes marítims, l'[[Organització Hidrogràfica Internacional]] (International Hydrographic Organization, IHO), en la seva publicació de referència mundial, ''Limits of oceans and seas'' ''(Límits d'oceans i mars'', 3a edició de 1953), considera que l'oceà Atlàntic està dividit en dues parts, nord i sud (els assigna els nombres d'identificació 23 i 32) i els defineix de la forma següent:
 
{{Citació|OCEÀ ATLÀNTIC NORD<br /> A l'oest. Els límits orientals del mar Carib (21); els límits sud-est del golf de Mèxic (26), des de la costa nord de Cuba a l'illot Hueso; el límit sud-oest de la badia de Fundy (25); i els límits sud-est i nord-est del golf de San Llorenç (24).<br/> Al nord. El límit sud de l'estret de Davis (15), des de la costa de Labrador fins a Groenlàndia; i el límit sud-oest del mar de Groenlàndia (5) i el mar de Noruega (6) des de Groenlàndia fins a les illes Shetland.<br/> A l'est. El límit nord-oest del mar del Nord (4); els límits occidental i septentrional del mar d'Escòcia (18); el límit sud del mar d'Irlanda (19); els límits occidentals dels canals de Bristol (20) i Anglès (21), de la badia de Biscaia (22) i del mar Mediterrani (28).<br/> Al sud. L'Equador, des de la costa del Brasil fins al límit sud-oest del golf de Guinea (34).<br/>
OCEÀ ATLÀNTIC SUD<br/>Al sud-oest. El meridià del cap d'Hornos (67°&nbsp; 16′&nbsp; O) des de Terra del Foc al continent antàrtic; una línia traçada des del cap Vírgenes (52°&nbsp; 21′&nbsp; S, 68°21ºO) al cap de l'Esperit Sant, Terra del Foc, l'entrada oriental a l'estret de Magallanes.<br/>A l'oest. El límit del Riu de La Plata (33).<br/>
Al nord. El límit sud de l'oceà Atlàntic Nord (23).<br/>Al nord-est. El límit del golf de Guinea (34).<br/>Al sud-est. Des del cap Agulhas al llarg del 20è meridià est fins al continent antàrtic.<br/>Al sud. El continent Antàrtic.|Limits of oceans and seas, pág. 10 y 18-19.<ref>«North Atlantic Ocean<br/>On the West. The Eastern limits of the Caribbean Sea (21), the Southeastern limits of the Gulf of Mexico (26) from the North coast of Cuba to Key West, the Southwestern limit of the Bay of Fundy (25) and the Southeastern and Northeastern limits of the Gulf of St. Lawrence (24).<br/>On the North. The Southern limit of Davis Strait (15) from the coast of Labrador to Greenland and the Southwestern limit of the Greenland Sea (5) and Norwegian Sea (6) from Greenland to the Shetland Islands.<br/>On the East. The Northwestern limit of the North Sea (4), the Northern and Western limits of the Scottish Seas (18), the Southern limit of the Irish Sea (19), the Western limits of the Bristol (20) and English (21) Channels, of the Bay of Biscay (22) and of the Mediterranean Sea (28).<br/>On the South. The equator, from the coast of Brazil to the Southwestern limit of the Gulf of Guinea (34).<br/>
South Atlantic Ocean<br/> On the Southwest. The meridian of Cape Horn (67°&nbsp; 16′&nbsp; W) from Tierra del Fuego to the Antarctic Continent; a line from Cape Virgins (52°&nbsp; 21′&nbsp; S 68°&nbsp; 21′&nbsp; W) to Cape Espiritu Santo, Tierra del Fuego, the Eastern entrance to Magellan Strait.<br/>On the West. The limit of the Rio de La Plata (33).<br/>
On the North. The Southern limit of the North Atlantic Ocean (23).<br/>On the Northeast. The limit of the Gulf of Guinea (34).<br/>On the Southeast. From Cape Agulhas along the meridian of 20° East to the Antarctic continent.<br/>On the South. The Antarctic Continent».<br />La versió original, en anglés, es troba [http://www.iho.int/publicat/free/files/S23_1953.pdf en línia] al web oficial de la «International Hydrographic Organization».</ref>}}
 
Línia 131:
=== Fons oceànic ===
[[Fitxer:Atlantic bathymetry.jpg|250 px|miniatura|Batimetria de l'oceà Atlàntic]]
La principal característica de la topografia del fons ([[batimetria]]) de l'Atlàntic és una gran serralada submarina anomenada [[Dorsal Atlàntica Central|''dorsal Atlàntica central'']].<ref>Kenneth Hsu (1992) ''Challenger at Sea'', Princeton, Princeton University Press, {{ISBN|0-691-08735-0}} p. 57</ref> S'estén des d'[[Islàndia]], al nord, fins aproximadament 58° de [[latitud]] sud, assolint una amplada màxima de 1.600&nbsp; km, aproximadament. La profunditat de l'aigua sobre la serralada és inferior a 2.700 [[metres|m]] en molts llocs, i alguns pics sobresurten de l'aigua, formant [[illa|illes]]. L'Atlàntic sud també té una serralada addicional, la [[cadena Walvis]].<ref>National Geographic Atlas of the World: Revised Sixth Edition, National Geographic Society, 1992</ref>
 
La [[Dorsal Atlàntica Central|dorsal Atlàntica central]] separa l'oceà Atlàntic en dues grans conques, de profunditats entre els 3.660 i 5.485 m de mitjana. Hi ha serralades transversals entre els continents i la [[Dorsal Atlàntica Central|dorsal Atlàntica central]] que divideixen el sòl oceànic en nombroses conques. Algunes de les conques més grans que hi ha són les de Blake, Guaiana, Amèrica del Nord, Cap Verd i les conques de les Canàries a l'Atlàntic nord. Les majors conques de l'Atlàntic sud són Angola, Cap, Argentina i les conques brasileres.