Incendi del Reichstag: diferència entre les revisions

== Conseqüències ==

El govern va reaccionar amb el [[Decret de l'Incendi del Reichstag]] l'endemà, que suspenia els drets civils bàsics, iniciant el que s'anomena ''[[Gleichschaltung]]'', el procés mitjançant el qual es van suspendre les garanties democràtiques de la [[constitució de Weimar]]. D'acord amb el decret, el [[KPD]] (Partit Comunista Alemany) i altres partits es van il·legalitzar, i els funcionaris i diputats comunistes van ser arrestats i enviats a [[camps de concentració]] o morts, escapçant l'organització. Lentament, només l'[[NSDAP]] i les seves organitzacions satèl·lits romangueren legals en el nou sistema.

L'incendi es va produir sis dies abans de les eleccions avançades, que va guanyar l'[[NSDAP]] amb un 43,9% dels vots, i continuava sent el partit més gran a la cambra, però no prou per a assegurar la majoria absoluta, de manera que es va mantenir la coalició amb el [[DNVP]]. Com els nazis no van obtenir la majoria absoluta, el govern de [[Adolf Hitler|Hitler]] es va enfrontar a la cambra presentant la [[Llei de Capacitació]], que permetia al govern l'aprovació de lleis sense la participació del parlament durant quatre anys. Com la llei necessitava un suport de dos terços de la cambra, [[Ludwig Kaas]], del Partit Catòlic de Centre va votar a favor amb la promesa verbal que el mateix partit i els acords amb l'[[Església catòlica]] es mantindrien. Els partits de dretes ho veien com la consumació de la dictadura –en aquest cas, civil– que tant havien desitjat, però no podien preveure la nazificació i el règim totalitari que s'estava dibuixant.