Guerra del rei Jordi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 7:
 
== Causes ==
La [[Guerra de l'Orella de Jenkins]] (anomenada per un incident del 1731 en què un comandant [[Espanya|espanyol]] va tallar l’orella del capità mercant britànic Robert Jenkins i li va dir que el portés al seu rei, [[Jordi II del Regne Unit|George II]] ) va esclatar el 1739 entre Espanya i [[Regne de la Gran Bretanya|Gran Bretanya]], però es va limitar al [[mar Carib]] i al conflicte entre [[Florida espanyola|la Florida espanyola]] i la veïna província britànica de Geòrgia . La [[Guerra de Successió Austríaca|Guerra de Successió Àustria]], nominalment una lluita per la legitimitat de l'adhesió de [[Maria Teresa I d'Àustria|Maria Teresa]] a el [[Imperi Habsburg|tron austríac]], va començar el 1740, però al principi no va implicar militarment ni Espanya ni la militar. Gran Bretanya va ser atreta diplomàticament en aquest conflicte el 1742 com a aliat d'Àustria i un oponent de França i Prússia, però les hostilitats obertes entre ells no van tenir lloc fins al 1743 a [[Batalla de Dettingen|Dettingen]] .
 
La guerra no es va declarar formalment entre Gran Bretanya i França fins al març de 1744. Massachusetts no va declarar la guerra contra Quebec i França fins al 2 de juny. <ref>{{Ref-web|url=https://archive.org/details/asummaryhistori01dgoog|títol=A SUMMARY, HISTORICAL AND POLITICAL, OF THE FIRST PLANTING, PROGRESSIVE IMPROVEMENTS, AND ...|nom=M. D.|cognom=WILLIAM DOUGLASS|data=9 May 2018|editor=|consulta=9 May 2018}}</ref>
Línia 31:
Segons el [[Tractat d'Aquisgrà (1748)|tractat d’Aix-la-Chapelle]], Louisbourg va ser retornat a França al cap de tres anys, a canvi de la ciutat de [[Chennai|Madras,]] a l’[[Índia]], que havia estat capturada dels britànics per part dels francesos . Aquesta decisió va indignar els nous anglesos, en particular els colons de Massachusetts que havien contribuït més a l'expedició (en termes de finançament i personal). El govern britànic va reconèixer finalment l'esforç de Massachusetts amb un pagament de 180.000 £ després de la guerra. La província va utilitzar aquests diners per retirar la seva devaluada moneda de paper.
 
El tractat de pau, que va restablir totes les fronteres colonials al seu estatus previ a la guerra ([[statu quo ante bellum]]), va fer poc per acabar amb la dura enemistat entre França, Gran Bretanya i les seves respectives colònies, ni va resoldre disputes territorials. Es van mantenir les tensions tant a Amèrica del Nord com a Europa. Van esclatar de nou el 1754, amb l’inici de la [[Guerra franco-índia|guerra]] del [[Guerra franco-índia|francès i de l’Índia]] a Amèrica del Nord, que es va estendre per Europa dos anys més tard com la [[Guerra dels Set Anys]] . Entre el 1749 i el 1755 a Acadia i Nova Escòcia, els combats van continuar aamb la guerra del pare Le Loutre .
 
== Veu també ==
 
* [[Guerres índies|Guerres índies americanes]]
* Història militar americana colonial
* [[Història militar de Canadà]]
* Història militar del Mi'kmaq persones
* Història militar de Nova Escòcia
* Història militar del Acadians
* Exèrcit de França Nova
 
== Referències ==
Linha 53 ⟶ 43:
* {{Ref-llibre|cognom=Murdoch|nom=Beamish|enllaçautor=Beamish Murdoch|títol=A History of Nova-Scotia, Or Acadie|volum=Vol. II|data=1866|editorial=J. Barnes|lloc=Halifax|url=https://archive.org/details/ahistorynovasco01murdgoog}}
* Peckham, Harry H. ''The Colonial Wars, 1689-1762''
 
== VeuVegeu també ==
 
* [[Guerres índies|Guerres índies americanes]]
*[[Batalla de Toló]]
* [[Història militar americanade colonialCanadà]]
 
== Enllaços externs ==