Ducat de Carniola: diferència entre les revisions

El '''ducat de Carniola''' (eslovè: ''Vojvodina Kranjska'', alemany: ''Herzogtum Krain'') fou un estat del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] establert el 1364, anteriorment anomenat marcgraviat o [[marca de Carniola]]. Fou una terra hereditària de la [[Dinastia dels Habsburg|monarquia dels Habsburg]] i el 1804 fou constituent de l'[[Imperi Austríac]] sent part del [[regne d'Il·líria]] fins a 1849 quan va formar un territori separat que el 1867 es va integrar a la [[Cisletània]] dins d'[[Àustria-Hongria]]. La seva capital fou [[Ljubljana]].

 

La marca de Carniola fou separada del [[ducat de Caríntia]] el 1040 per [[Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric III]] però temporalment va restar unida a Caríntia sota govern dels ducs meinardins, en unió personal. El 1335 el duc [[Enric I de Bohèmia|Enric I]] va morir sense hereus mascles i la seva germana [[Margarida Maultasch]] només va conservar el [[comtat de Tirol]] i l'emperador [[Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Lluís IV]] de la casa dels [[Wittelsbach]] va concedir Caríntia i Carniola a la casa d'Habsburg representada per [[Albert II d'Àustria]]

 

 

El fill d'Albert, [[Rodolf IV d'Habsburg]], el Fundador, pel seu ''Privilegium Maius'', es va concedir a su mateix el títol de "Duc de Carniola" el 1364, sense consentiment imperial; Rodolf va fundar la vila de [[Novo Mesto]] a la Baixa Carniola, amb el nom de ''Rudolphswerth''. Després de la seva mort, com a resultat dels conflictes entre els seus germans petits [[Albert III d'Habsburg|Albert III]] i [[Leopold III duc d'Àustria|Leopold]], Carniola pel tractat de Neuberg de 1379 va esdevenir part d'[[Àustria Interior]] regida amb capital a [[Graz]] per Leopold, ancestre de la línia leopoldina dels Habsburg.

* [[Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic|Ferran II]] (1590–1637), fill, arxiduc d'Àustria i emperador des de 1619.

* Unió definitiva de les branques Habsburg

 

== Bandera ==