[[Fitxer:Ruines château-fort Dalhem.jpg|thumbminiatura|esquerra|Ruïnes del castell]]El primer esment del poble data del [[1180]] quan el comte de [['s-Gravenvoeren]] va decidir de transferir el seu castell a Dalhem que va esdevenir així la capital del [[País de Dalhem]]. La seu del tribunal va romandre a 's-Gravenvoeren. Fins al [[1085]] el territori pertanyia a [[Herman II de Lotaríngia]]. El 1239, el [[ducat de Brabant|duc de Brabant]] [[Enric II de Brabant|Enric II]] va combatre el comte de Dalhem, [[Teodoric d'Hochstaden]] que va cedir el territori al duc, el país de Dalhem va esdevenir una [[unió personal]] amb Brabant. El [[1648]] durant la [[guerra dels Vuitanta Anys]], va pertànyer als estats de la [[República de les Set Províncies Unides]]. La presència de l'escut de la [[Casa d'Orange-Nassau]] damunt la porta de la casa de la vila data d'aquesta època. Del castell fortificat només queden unes ruïnes. El [[1661]], després del [[Tractat de partició]] una part del País de Dalhem serà incorporat als [[Països Baixos espanyols]] ocupats per [[Castella]], però Dalhem, [[Saint-André (Dalhem)|Sant Andreu]], Bolbeek, Feneur, Berneau i [[Blegny|Trembleur]] queden un exclavament de la República fins que al [[Tractat de Fontainebleau (1785)]] passaron als [[Països Baixos austríacs]] durant el regne de [[Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic]]. De l'entitat actual, tots els nuclis pertanyien al comtat, tret de [[Mortroux]] que era part del ban de [[Herve]] al [[ducat de Limburg]].
