Diferència entre revisions de la pàgina «Ramon Berenguer IV»

m
robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
m
m (robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi)
 
== Príncep d'Aragó ==
[[Fitxer:Genealogía Casa de Aragón.jpg|thumbminiatura|La doble ascendència dels reis del casal d'Aragó, en la [[Genealogia del Casal d'Aragó (Poblet, 1400)|''Genealogia del casal d'Aragó'' (Poblet, 1400)]] ]]
[[Fitxer:Genealogies dels comtes de Barcelona-sXV-12.jpg|thumbminiatura|[[Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)]] ]]
=== Problema successori navarroaragonès ===
{{principal|Testament d'Alfons I d'Aragó (1131)}}
 
== Dominador del Regne d'Aragó ==
[[Fitxer:Segell cera Ramon Berenguer IV.jpg|thumbminiatura|Segell de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó. Dels 7 segells de Ramon Berenguer, el més antic és de [[1150]]]]
Malgrat la voluntat del difunt rei Alfons I «el Bataller» expressada en el seu testament, aquest tan sols podia lliurar els regnes acaptes ([[Regne de Saragossa]]), mentre que els regnes patrimonials (Regne d'Aragó, Regne de Pamplona, comtat de Ribagorça i comtat de Sobrarbe) havien de restar dins de la família. La política seguida per Ramon Berenguer IV «''comes Barchinonensis, et Dei gratia regni dominator Aragonenesis''», fou la d'aconseguir l'[[honor (propietat)]] del [[Regne de Saragossa|regne acapte de Saragossa]] i del [[Regne de Pamplona|regne patrimonial de Pamplona]], el qual havia format part de la ''[[terra regis]]'' del difunt [[Alfons I d'Aragó i Pamplona]].
== Croada contra al-Mariyya ==
{{principal|Croada contra al-Mariyya}}
[[Fitxer:Almeria Alcazaba fcm.jpg|thumbminiatura|Alcassaba d'al-Mariyya]]
Des de la [[Setge de Saraqusta|caiguda de Saragossa]] el [[1118]] els almoràvits havien anat perdent terreny; després d'una nova derrota contra el [[Regne de Portugal]] el [[1139]] en la [[Batalla d'Ourique]], els aristòcrates andalusins iniciaren la [[revolta contra els almoràvits (1144-1147)]], els quals consideraven uns intrusos incultes i intolerants que degradaven l'anterior cultura refinada dels regnes de taifes andalusins, però la rebel·lió esclatà mancada de coordinació i les distintes faccions revolucionàries es combatien entre si, apareixent un nou seguit d'[[emir]]ats independents o [[taifes]]. El [[1147]], el sant Pare [[Eugeni III]] convocà una nova croada contra els almoràvits, equiparant-la a les campanyes contra els musulmans a la [[Segona Croada|segona croada]],<ref>{{en}} Jonathan Riley-Smith, ''Atlas of the Crusades. New York: Facts on File'' (1991) p.48"</ref> per tal d'aprofitar la disgregació de l'Imperi almoràvit en regnes de [[taifa|taifes]].<ref>{{en}} Steven Runciman, ''A History of the Crusades, vol. II: The Kingdom of Jerusalem and the Frankish East, 1100-1187'', Cambridge University Press. (1952) p.258.</ref>
 
 
== Croada contra els emirats de Turtuxa, Làrida i Xibràna ==
[[Fitxer:Tortosa - La Suda.jpg|thumbminiatura|Suda de Turtuxa]]
A la banda catalana, amb l'ajut del comte [[Ermengol VI|Ermengol VI d'Urgell]], Ramon conquerí la [[taifa de Tortosa]] ([[1148]]) i l'[[emirat de Larida]] ([[1149]]) a [[al-Muzaffar]]. L'[[emirat de Xibràna]], encimbellat a les [[muntanyes de Prades]], fou el darrer reducte [[musulmà]] de [[Catalunya]], ja que, governada pel [[valí]] [[Almira Almemoniz]], va [[Conquesta de Siurana|resistir fins al 1153]], i fou conquerida per [[Bertran de Castellvell]]. Aquestes conquestes formaren el territori que, més tard, es va anomenar ''[[Catalunya Nova]]''. Arran de la conquesta de Tortosa, va crear l'[[orde de l'Atxa]], condecoració militar femenina.
 
 
== Testament sacramental ==
[[Fitxer:Territorio Ramon Berenguer IV-es.png|thumbminiatura|Territoris peninsulars sota el domini de Ramon Berenguer IV en el moment de la seva mort ([[1162]]) ]]
{{principal|Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162)}}
El [[4 d'agost]] del [[1162]] manifestà les seves darreres voluntats en presència del gran senescal de Barcelona [[Guillem Ramon I de Montcada]], d'[[Albert de Castellvell]], i del mestre Guillem, el seu capellà. Tres dies després, el [[7 d'agost]] del [[1162]], morí el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. La lectura pública del testament es va fer en l'assemblea general d'Osca l'[[11 d'octubre]] del [[1162]].
 
=== Profanació del sepulcre ===
[[Fitxer:Cruikshank - The Radical's Arms.png|thumbminiatura|La [[Convenció Nacional|convenció]] de la [[República Francesa]] instaurà el [[Regnat del Terror]] el [[2 de setembre]] del [[1793]] ]]
Durant la [[Guerra Gran]], l'[[11 de juny]] de [[1794]],<ref name="PELLICER">[[#PELLICER|Pellicer 1888]], pag. 229</ref> les tropes republicanes envaïren i profanaren el [[monestir de Santa Maria de Ripoll]]. Els incidents començaren quan el comandant de les tropes franceses entrà a l'església de Ripoll i es fixà en el sepulcre de plata Ramon Berenguer IV; el prior del monestir intentà protegir el sepulcre recordant-li que allí hi havia enterrat un poderós príncep i al·legant que aquella església havia estat sota la protecció dels antics reis de França [[Lluís IV de França|Lluís IV]] i [[Lotari I de França|Lotari I]], els diplomes dels quals els monjos havien conservat durant segles. El comandant replicà al prior invocant el decret del [[31 de juliol]] de [[1793]]{{efn|«Les tombeaux et mausolées des ci-devant rois eleves dans l'eglise de Saint Denis, dans les temples et autres lieux dans toute l'etendue de la republique seraient detruits».}} de la [[Convenció Nacional]] de la [[República Francesa]], fruit del fanatisme laic i anticatòlic del «[[Culte de la Raó i de l'Ésser suprem|culte de la raó i de l'Ésser suprem]]» imposat pels [[Jacobinisme|jacobins]]; el decret republicà ordenava que qualsevol tomba o mausoleu reial erigit en tota l'extensió de la [[República Francesa]] havia de ser destruït, al·legant també el comandant francès que l'[[octubre]] del [[1793]] tots els sepulcres reials de la [[basílica de Saint-Denis]] havien estat profanats. Rebutjà d'aquesta manera les súpliques del prior de Santa Maria de Ripoll i ordenà la profanació del sepulcre. Arrencaren les planxes de plata de l'urna exterior<ref name="PELLICER"/> i en obrir l'urna interior de fusta descobriren la gran espasa del comte, que fou arrencada del cadàver, menystenint després les despulles mortals de Ramon Berenguer IV.<ref name="PELLICER"/>
 
 
=== Judici contra Ramon Berenguer IV i crema de les seves despulles ===
[[Fitxer:Ripoll-fanatisme-laic-1835-1 (aquarela de Soler i Rovirosa).png|thumbminiatura|Església del [[Monestir de Santa Maria de Ripoll|Santa Maria de Ripoll]] després de l'atac de [[1835]] ]]
[[Fitxer:Ripoll-fanatisme-laic-1835-4.jpg|thumbminiatura|Església del [[Monestir de Santa Maria de Ripoll|Santa Maria de Ripoll]] després de l'atac de [[1835]] ]]
El [[1833]] va esclatar la [[Primera Guerra Carlina|Primera Guerra carlina]]. Davant la necessitat de tropes per a reprimir la rebel·lió, el capità general de Catalunya [[Manuel de Llauder i de Camín]] lliurà armes a la «milícia urbana» i amb elements radicals de Barcelona organitzà un cos franc de voluntaris anomenat ''tiradores de Isabel II'',<ref>Giménez y Guited, Francisco: [http://books.google.cat/books?id=Nbx3W89CrvcC&dq=batall%C3%B3n%20de%20tiradores%20de%20Isabel%20II%20ripoll&lr=&as_brr=3&hl=ca&pg=PA19#v=onepage&q=&f=false Historia militar y política del general don Juan Prim marqués de los Castillejos]; pàg. 19</ref> amb els quals sortí a la muntanya per eliminar el carlisme. El [[juny]] del [[1835]] el comandant del «batallón de tiradores de Isabel II», José Rodríguez, ordenà ocupar [[Ripoll]] amb 600 soldats. El [[25 de juliol]] del [[1835]] el govern de Mendizàbal promulgà un reial decret que ordenava la supressió de tots els convents de menys de 12 monjos i l'expropiació dels seus béns per pagar el [[deute públic]] del govern espanyol, mentre a [[Barcelona]] després d'una ''corrida'' de toros<ref>Giménez y Guited, Francisco: [http://books.google.cat/books?id=Nbx3W89CrvcC&dq=batall%C3%B3n%20de%20tiradores%20de%20Isabel%20II%20ripoll&lr=&as_brr=3&hl=ca&pg=PA19#v=onepage&q=&f=false Historia militar y política del general don Juan Prim marqués de los Castillejos]; pàg. 38</ref> els elements més fanàtics i anticatòlics proclamaren la revolució i encapçalaren la [[Bullangues|bullanga]] que cremà diversos monestirs de la ciutat. Arribaren a [[Ripoll]] les notícies del moviment revolucionari i dels saquejos dels convents del [[25 de juliol]] de [[1835]].<ref name="PELLICER01">[[#PELLICER|Pellicer 1888]], pag. 252</ref> Els soldats del destacament dels «tiradores de Isabel II» frisaven per unir-se al moviment revolucionari de Barcelona, d'on procedien la majoria.<ref>[[#PELLICER|Pellicer 1888]], pag. 254</ref>
 
 
=== Cenotafi ===
[[Fitxer:Cenotafi-Ramon Berenguer IV.jpg|thumbminiatura|[[Cenotafi]] construït el [[1893]] a [[Monestir de Santa Maria de Ripoll|Santa Maria de Ripoll]] i pagat per l'[[Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem|orde del Sant Sepulcre]] en memòria de Ramon Berenguer IV]]
El [[1886]], el bisbe de Vic Josep Morgades va iniciar la reconstrucció del [[monestir de Santa Maria de Ripoll]], que hagué de ser finançada majoritàriament per les mateixes aportacions particulars dels feligresos. L'[[1 de juliol]] del [[1893]]<ref name="MORGADES">[[#MORGADES|Bisbe Moragdes 1895]], pag. 477</ref> es consagrà de nou la basílica, i la tarda d'aquell mateix dia es féu la translació processional de les restes dels antics comtes de Barcelona i dels abats del monestir de Santa Maria de Ripoll que s'havien pogut salvar de la destrucció. No es pogué procedir així amb el comte Ramon Berenguer IV, perquè les seves despulles mortals havien estat cremades i s'havien perdut per sempre durant l'atac i saqueig del [[1835]]; davant d'aquest fet, els cavallers catalans del capítol de Barcelona de [[Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem|l'orde del Sant Sepulcre]] acordaren pagar un [[cenotafi]] (monument commemoratiu) per «''honorar la memòria del comte de Barcelona i recordar a les generacions venidores les virtuts que al comte li meresqueren l'apel·latiu de Sant''»<ref>[[#MORGADES|Bisbe Morgades 1895]], pag. 477</ref> i també acordaren que es consignés una làpida recordant la [[Donació dels Ordes militars a Ramon Berenguer IV|cessió dels ordes militars]] per la qual els «''ordes militars del [[Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem|Sant Sepulcre]], de l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem|Hospital]] i del [[Orde del Temple|Temple]] cediren el dret que els pertanyia a posseir el Regne d'Aragó en virtut del [[Testament d'Alfons I d'Aragó (1131)|testament d'Alfons I el Bataller]], al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV''».<ref name="MORGADES01">[[#MORGADES|Bisbe Moragdes 1895]], pag. 478</ref>
 
1.808.058

modificacions