Ramon Berenguer I: diferència entre les revisions

}}</center>

 

 

El [[1039]] es casà amb [[Elisabet de Nimes]], d'origen francès. Tingueren:

== Enfrontament amb Ermessenda ==

{{AP|Ermessenda de Carcassona}}

Si Ramon Berenguer I va poder dominar la situació a [[Barcelona]], no fou només pel suport de la massa urbana, contrària al [[Ban (dret)|ban]] que pretenia imposar-hi el clan vescomtal, sinó també per l'ajuda d'[[Ermessenda de Carcassona|Ermessenda]] la qual, però, com que no es refiava del seu nét, massa propens a entendre's amb la noblesa feudal, va condicionar el seu suport al comte al casament de Ramon Berenguer I amb [[Blanca de Narbona]], dona de confiança d'Ermessenda. En el seu govern, el comte no seguia les directrius de la seva àvia d'aconsellar-se dels jutges i dels prelats, sinó que resolia les seves relacions amb la noblesa mitjançant juraments i [[convenientiae]], i no pas d'acord amb la llei, per això, va començar a crear-se una tibantor entre Ermessenda i el seu nét, que arribà a la ruptura total el [[1052]], quan Ramon Berenguer I va prendre la decisió de repudiar [[Blanca de Narbona]] i casar-se amb [[Almodis de la Marca]]; [[Ermessenda de Carcassona|Emressenda]] va moure les seves influències entre les jerarquies eclesiàstiques fins que, el [[1056]], va aconseguir del Papa [[Víctor II]] i dels arquebisbes de [[Narbona]] i d'[[Arles]] una sentència d'excomunió contra Ramon Berenguer I i [[Almodis de la Marca]], per adulteri, ja que aquesta, per unir-se a Ramon Berenguer, havia abandonat el seu anterior marit, el comte de [[Tolosa]].

 

 

== L'organització del poder comtal ==

Ramon Berenguer I i [[Almodis de la Marca|Almodis]] organitzaren el govern dels seus comtats de [[Barcelona]], [[Girona]] i [[Osona]] no pas per mitjà de funcionaris públics, delegats de la ''potestas'', sinó amb el concurs de persones obligades envers el comte i la comtessa per juraments de fidelitat i d'[[homenatge]].

 

 

== Títols i successors ==

 

A [[Barcelona]] - [[Girona]] - [[Osona]], el poder principesc del comte, instituït després de la victòria sobre els barons feudals, va entrar en crisi per la manera com [[Ramon Berenguer I de Barcelona]] va disposar la seva successió.