Diferència entre revisions de la pàgina «Faust (Gounod)»

4 octets eliminats ,  fa 3 mesos
m
robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
m (|dreta|thumb -> |miniatura)
m (robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi)
 
 
La vida operística parisenca del segle XIX era molt complexa; s'atorgava una espècia de primera categoria als espectacles que s'estrenaven a l'[[Opéra de Paris]], els quals s'ajustaven a una estricta normativa que depenia del nombre de protagonistes, del nombre i tipus d'escenes que desenvolupava, si posseïa cinc actes i si incloïa un [[ballet]], és a dir si pertanyien a la ''[[grand opéra]]''. Gounod va presentar el seu ''Faust'' al [[Théâtre Lyrique]] de París, un local que acceptava títols a mig camí entre la ''grand opéra'' i la més modesta ''[[opéra comique]]'', amb diàlegs parlats. La rigidesa de les normes de la primera i el caràcter popular de la segona va portar a alguns empresaris operístics a cercar una tercera via, i aquesta inquietud és el que va motivar la creació de teatres que estrenessin aquestes òperes intermèdies, encara que generalment eren iniciatives de curta volada. Amb l'arribada al poder de [[Napoleó III]] es va consolidar l'esmentat Théâtre Lyrique gràcies a empresaris àgils i eficaços, tot imposant la norma que les òperes estrangeres es traduïssin al [[francès]].<ref name=Actual />
[[FileFitxer:Caroline Carvalho as Marguerite in Faust by Gounod 1873 - Gallica.jpg|miniatura|esquerra|Caroline Carvalho com a Marguerite (1873)]]
L'obra de Goethe va exercir ben aviat una vertadera fascinació sobre Gounod : «Jo havia llegit ''Faust'' l'any [[1838]]» - escriu a la seua autobiografia - «a l'edat de vint anys, i quan l'any [[1839]] vaig anar a Roma en rebre el [[Premi de Roma|gran premi]] de composició musical, com a pensionari de l'Acadèmia de França, vaig dur amb mi el ''Faust'' de Goethe, que no se separava de mi». Afirma que les primeres inspiracions musicals sobre l'obra li van aplegar en els seus passejos nocturns per l'illa de [[Capri]] i per la rodalia de [[Nàpols]]. L'any [[1852]], un periòdic afirmava que el jove compositor treballava en una òpera sobre ''Faust''. No obstant això, el projecte no va adquirir vertadera entitat fins a l'any [[1855]], quan Gounod va conèixer fortuïtament el llibretista Jules Barbier sota la influència de [[Léon Carvalho]], director del Théâtre Lyrique, qui li va acceptar el projecte.
 
 
==Grans àries==
[[Fitxer:Parc Monceau - Charles Gounod.JPG|200px|miniatura|Monument a [[Charles Gounod]] al [[Parc Monceau]] de [[París]], obra d'[[Antonin Mercié]]]]
* Invocació de Valentin : «''Avant de quitter ces lieux...''»
* Ronda del vedell d'or (Méphisto) : «''Le veau d'or est toujours debout''» (Acte 2)
818.904

modificacions