Rotari: diferència entre les revisions

Segons la tradició, a la mort d'Arioaldo els ducs havien encarregat a Gundeperga elegir el nou rei i marit, d'una manera ja aplicada per la monarquia llombarda amb Rosamunda (que va triar [[Helmichis]], però que fou rebutjat per la majoria dels ducs) i Teodolinda (que va triar a [[Agilulf]], aquesta vegada amb un ampli consens). L'elecció de Gundeperga - probablement impulsada pels ducs - va ser un èxit. Rotari renovava per tant la fórmula d'un rei arrià flanquejat per una reina catòlica, que des del temps de Teodolinda, assegurava un equilibri substancial al regne i una política de tolerància.

 

 

Rotari va dirigir diverses campanyes militars, que van portar gairebé tot el nord d'Itàlia sota el domini del regne longobard. Això va ser possible perquè l'Imperi bizantí passava per una greu crisi interna, que el distreia dels afers d'occident. Rotari va poder conquerir (642) [[Ligúria]] (incloent la capital [[Gènova]], i [[Luni (Itàlia)|Luni]]), part d'Emília i [[Oderzo]] al Vèneto. No obstant això, l'aclaparadora victòria sobre l'exarca bizantí [[Plató de Ravenna]] al riu [[Panaro]], amb la derrota i assassinat, juntament amb els seus vuit mil homes de Plató, no va ser suficient per dominar l'[[Exarcat de Ravenna]].