Diferència entre revisions de la pàgina «Clement Attlee»

3 octets eliminats ,  fa 1 any
cap resum d'edició
m (Corregit: l'india)
|religio = [[Anglicanisme|Anglicà]], posteriorment [[agnòstic]]
}}
'''Clement Richard Attlee''' ([[Londres]], [[Regne Unit]], [[3 de gener]] de [[1883]] – [[8 d'octubre]] de [[1967]]) va serfou un polític [[Regne Unit|britànic]] del [[Partit Laborista (Regne Unit)|Partit Laborista]], [[primer ministre del Regne Unit]] entre 1945 i 1951. Fou distingit amb els títols de primer comte Attlee, primer vescomte Prestwood, cavaller de l'[[Orde de la Lligacama]], l'[[Orde del Mèrit (Regne Unit)|Orde del Mèrit]] i l'[[Orde dels Companys d'Honor]] formà part del [[Consell Privat del Regne Unit]] i soci de la [[Royal Society]].
 
Va ser líder del Partit Laborista de 1935 a 1955. El 1940, Attlee va entrar al govern de coalició de guerra i sota el lideratge de Winston Churchill, convertint-se, el 1942, en la primera persona que ocupava el càrrec de viceprimer ministre del Regne Unit. Va dirigir el Partit Laborista a una victòria inesperada en les [[Eleccions al Parlament del Regne Unit de 1945|eleccions generals de 1945]]; formant el primer govern laborista amb majoria absoluta i amb un mandat per implementar les reformes de postguerra. El marge de vots del 12 per cent respecte als conservadors segueix sent el més gran aconseguit per qualsevol partit en una elecció general de la història electoral britànica. El seu govern va aplicar una política [[Keynesianisme|keynesiana]] basada en l'esforç per assolir la plena ocupació i establir un sistema universal de serveis socials. En aquest context, el govern [[Nacionalització|nacionalitzà]] grans empreses industrials, serveis públics i establí el [[Servei Nacional de Salut (Regne Unit)|Servei Nacional de Salut]]. Aquest programa va ser àmpliament acceptat (consens de postguerra) fins que [[Margaret Thatcher]] fou nomenada primera ministra britànica. Durant el mandat d'Attlee, una part de l'Imperi Britànic va assolir la independència: l'[[Índia]], el [[Pakistan]], [[Birmània]], [[Sri Lanka]], [[Jordània]] i [[Israel]].
Malgrat aquests problemes, un dels èxits més importants del govern d'Attlee va ser el manteniment de l'ocupació laboral. El govern va mantenir la major part dels controls de guerra en l'economia, incloent-hi el control sobre l'assignació de materials i mà d'obra, i rarament es van superar els 500.000 aturats, o el 3% del total de la mà d'obra.
 
Quan Attlee deixà el càrrec l'any 1951, la situació econòmica havia millorat considerablement respecte el 1945. El període que va del 1946 fins al 1951 es va caracteritzar per una ocupació plena continuada i un increment sostingut del nivell de vida , que augmentava en un 10% cada any. Durant aquest mateix període, l'economia va créixer un 3% l'any, i el 1951 el Regne Unit disposava "del millor rendiment econòmic a d'Europa, mentre que la producció per treballador augmentava més ràpidament que als Estats Units".<ref>''Ten Years of New Labour'' (edited by Matt Beech and Simon Lee)<!--publisher, page(s), ISSN/ISBN needed--></ref>
 
==== Estat del benestar ====
925

modificacions