Temple Expiatori de la Sagrada Família: diferència entre les revisions

 

Per a la difusió de la seva tasca l'Associació de Devots de Sant Josep va editar a partir del 1867 una revista titulada inicialment ''El Propagador de la Devoción a San José'', inspirada en la revista francesa ''Le propagateur de la dévotion à Saint Joseph'', publicada a [[Dijon]] pel pare Joseph Huguet.{{sfn|Matamala|1999|p=58}} El primer director de la revista fou el sacerdot [[Orde de la Mercè|mercedari]] Josep Maria Rodríguez Bori.{{sfn|Matamala|1999|p=58}} El 1948 aquesta publicació va passar a anomenar-se ''Templo'' i, actualment, ''Temple''. Des del 1895 la gestió del projecte va a càrrec de la [[Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família]], una fundació canònica per promoure la construcció del temple mitjançant donatius i iniciatives privades; l'[[arquebisbe de Barcelona]] és, per definició, president nat d'aquesta entitat, distingida el 2001 amb el premi [[Creu de Sant Jordi]] que atorga la [[Generalitat de Catalunya]].

El primer arquitecte contractat va ser el murcià [[Francesc de Paula Villar i Lozano|Francisco de Paula del Villar]], qui va traçar un projecte [[neogòtic]] amb una església de tres [[Nau (arquitectura)|naus]] amb [[creuer (arquitectura)|creuer]] i un absis amb deambulatori; el dia de Sant Josep de 1882 posava la primera pedra el bisbe [[José María de Urquinaona y Bidot|Urquinaona]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Ramos|nom=M. Lluïsa|títol=Catedrals,monestirs i grans edificis religiosos|any= 2005|lloc= Barcelona| editorial= Geostel|pàgines=p.20|isbn= 84-96295-15-X}}</ref> coincidint amb la proclamació al [[Concili Vaticà I]] de [[Josep de Natzaret|sant Josep]] com a patró de l'Església Universal. Del Villar va idear un conjunt neogòtic, rebutjant la idea de Bocabella de fer una rèplica del santuari de Loreto, que se suposa va ser la casa de Josep i Maria a [[Natzaret]].<ref>Bassegoda Nonell, Joan (2002), Gaudí o espacio, luz y equilibrio, Criterio, Madrid.p. 112, {{ISBN|84-95437-10-4}}</ref> Els desacords de Villar amb Bocabella van fer que aquest demanés assessorament a l'arquitecte [[Joan Martorell i Montells]] i van provocar la dimissió de Villar. Es va oferir la direcció de les obres a Martorell, però aquest ho va rebutjar i va recomanar a Gaudí, que havia treballat per a ell com a ajudant. El 1883 Gaudí va passar a encarregar-se de les obres.<ref>{{ref-llibre|cognom=Bassegoda|nom =Joan|títol= Cronologia de la vida i obres de Gaudí|any=1984|lloc=Barcelona| editorial=Fundació Caixa de Pensions|pàgines= pàg.235|isbn= 84-505-0683-2}}</ref>

 

Acceptat pel promotor amb gran entusiasme, el nou arquitecte es va dedicar la resta de la seva vida a aquesta obra i exclusivament durant els quinze últims anys abans de la seva mort.

 

El desembre de 1884 Gaudí signà el projecte de la capella de Sant Josep a l'[[absis]] de la [[cripta]], que fou inaugurat el 19 de març de 1885, en el qual ja intervingueren els escultors col·laboradors de Gaudí, [[Llorenç Matamala i Piñol]] i [[Carles Mani]].<ref>M. Lluïsa Ramos,Catedrals,monestirs i grans edificis religiosos, 2005, Barcelona, Geostel,pàg.21, {{ISBN|84-96295-15-X}}</ref> Se sap que en aquest any hi treballaven un equip de vuit paletes, deu picapedrers, dotze escultors i un nombre indeterminat de fusters i serrallers.<ref>Barral i Altet, Xavier, 1999, ''Art de Catalunya,arquitectura religiosa moderna i contemporània'', Edicions L'isard, pàg. 218 {{ISBN|84-89931-14-3}}</ref>

 

 

== Arquitectura ==

La planta de l'edifici sobre la [[cripta]] és basilical de [[creu llatina]] amb cinc [[nau (arquitectura)|naus]], el [[transsepte]] de tres naus, i un [[absis]] amb [[deambulatori]] molt ampli que té set [[capella (arquitectura)|capelles]] poligonals i dues escales de caragol que pugen a les cantories que circumden l'absis.<ref>{{ref-web | url = http://www.sagradafamilia.cat/sfup/revista/2006-07-01-01.pdf| títol = Cantories de la Sagrada Família| consulta = 8-06-2008| autor = Marta Miralpeix i Gomà}}</ref> Gaudí tenia sòlids coneixements litúrgics, que van ser una base essencial per a les seves reflexions de definir un tipus determinat d'arquitectura religiosa: les capelles serien consagrades als [[goigs]] de sant Josep; als peus de l'església hi anirien les grans capelles circulars del [[Baptisme]] i la [[Penitència]].

 

 

=== Columnes ===

La nau central té l'estructura arborescent en la qual els [[pilar (arquitectura)|pilars]] són inclinats i es descomponen en forma de branques i fulles. El tronc de la columna interior és geomètric i s'aconsegueix mitjançant la columna de doble gir.<ref>{{ref-web

| url = http://www.seacex.es/documentos/gaudi_columna.pdf| títol = Explicació de les columnes helicoïdals| consulta = 8-06-2008| autor = Jordi Bonet}}</ref> El [[capitell]] té la forma d'un gran nus ligni, d'on surten les columnes més primes que formen les branques. Les columnes que corresponen al transsepte i a l'absis són fetes de [[basalt]] i les quatre del creuer —dedicades als Evangelistes— de [[pòrfir]], un material procedent de l'[[Iran]], considerat més resistent.

=== Les voltes ===

[[Fitxer:SagradaFamiliaVoltaCentral 1410-01.jpg|miniatura|Sostre de la nau central en construcció]]

Les voltes són [[hiperboloide]]s que permeten l'accés de llum a l'interior de la basílica. En el mateix lloc on està el forat central de l'hiperboloide hi ha una làmpada amb simbologia, que permet la il·luminació a les nits. Per a Gaudí, un element clau en la seva forma de concebre l'estructura és l'[[Arc (arquitectura)|arc]] parabòlic o [[catenària]],<ref>{{ref-web | url = http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/solido/din_rotacion/catenaria/catenaria.htm| títol = Corba catenària| consulta = 8-06-2008| autor = Angel Franco Garcia}}</ref> també anomenat funicular de forces, que va utilitzar com a element més adequat per suportar les pressions. Mitjançant la simulació de distints polifuniculars experimentals va determinar la forma òptima de l'estructura per suportar les pressions dels arcs i les voltes, primer a la [[cripta de la Colònia Güell]] i després a la Sagrada Família. Així, va desenvolupar un model a escala de cordills entreteixits dels quals se suspenien petits sacs de perdigons que simulaven els pesos; així determinava el funicular de forces i la forma de l'estructura. Per tant, a partir de l'estat de càrregues, simulats amb els petits sacs de perdigons, va determinar experimentalment la forma idònia de l'estructura, que ell va anomenar «estereostàtica», que reproduïa l'estructura òptima per treballar a tracció i amb la qual, un cop posada cap avall, s'aconseguia l'estructura idònia per treballar a compressió.<ref>Giralt-Miracle, Daniel (2002), ''Gaudí, la búsqueda de la forma'', Lunwerg. {{ISBN|84-7782-724-9}}</ref>([http://www.gaudidesigner.com/es/sagrada-familia-funicular-model_357.html Vegeu maqueta funicular de Rainer Gräfe]).

Segons Gaudí:{{cita| L'estructura que tindrà la Sagrada Família la vaig provar primer a la Colònia Güell. Sense aquest assaig previ no m'hauria atrevit a adoptar-la per al temple.<ref>{{ref-llibre|cognom= Martinell|nom= C.|any= 1999|títol=Gaudí i la Sagrada Família comentada per ell mateix|pàgines= pàg.102|lloc= Barcelona| editorial= Cossetania Edicions|isbn= 978-84-89890-30-5}}</ref>|}}

El temple tindrà 18 torres. Dotze d'elles tenen perfil [[paraboloide|parabòlic]] i disposen d'unes escales [[helicoide|helicoïdals]]. Una, sobre l'absis, simbolitzarà la Mare de Déu i serà coronada per una estrella de dotze puntes; n'hi haurà també una per cada [[apòstol]] (quatre a cada portal) i una per cada [[evangeli]]sta, al voltant del [[cimbori]] central, que tindran 135 metres d'altura; coronarà els [[pinacle]]s el [[tetramorf]]: l'home per [[Sant Mateu Evangelista|sant Mateu]], el lleó per [[Marc (evangelista)|sant Marc]], el brau per [[Lluc (evangelista)|sant Lluc]] i l'àliga per [[Sant Joan Evangelista|sant Joan]]. La torre central estarà dedicada a Crist i se situarà sobre el creuer, un gran cimbori de 172,5 metres; serà coronat per la creu gaudiniana tridimensional. Definit per Gaudí com a:{{cita| El cimbori és l'exaltament del temple. Té vida exterior i interior, ha de donar llum a l'altar. Ja que el creuer és el lloc més fosc del temple, damunt d'ell ha d'haver-hi el coronament de l'edifici per accentuar la forma piramidal.<ref>{{ref-llibre|cognom=Bonet|nom= J.|títol= El Temple de la Sagrada Família|any= 1992|lloc= Barcelona| editorial= Escudo de Oro}}</ref>}}

 

Les torres tenen diferents solucions segons la seva tipologia: les dels apòstols estan rematades per pinacles de mosaic venecià policromat amb els atributs del bisbe: tiara, bàcul, anell i creu; també figuren les inscripcions ''Hosanna'', ''Excelsis'' i ''Sanctus, Sanctus, Sanctus'', repetit tres vegades per la [[Santíssima Trinitat]] (la del Pare en color groc, per la llum; la del Fill de color vermell, símbol de martiri; i la de l'Esperit Sant de color taronja, síntesi dels altres dos).<ref>Puig Boada, op. cit., pàg.146</ref> Així mateix, cada torre porta inscrit el nom en [[llatí]] i la paraula ''Apostolus'' junt amb una escultura de l'apòstol que representa. També es poden apreciar als murs altres inscripcions com: ''Jesus, Maria, Joseph''; ''Sursum corda''; ''Gratia plena''; ''Ora pro nobis''; i les sèries ''aurum'', ''thus'', ''myrrham'' (en llatí, [[or]], [[encens]] i [[Mirra (planta)|mirra]]) i ''oració, sacrifici, almoina'' en català.<ref>Gómez Gimeno, op. cit., pàg.112</ref>

 

 

=== Mides interiors ===

Les mides són, a l'interior, 90 metres de llargada de la façana de la Glòria a l'absis, 60 metres el [[transsepte]] entre les façanes de la Passió i del Naixement i 45 metres la nau principal, que és la suma dels 15 metres de la nau central més els 7,5 de cada nau lateral.<ref>{{ref-llibre|cognom=Bonet i Armengol|títol= L'últim Gaudí|nom= Jordi|any=2001|pàgines=p.p.124-126|lloc= Barcelona| editorial= Pòrtic|isbn=84-7306-727-4}}</ref>

 

 

=== La cripta ===

S'hi accedeix des del carrer i per dues escales situada cada una en una banda de l'absis. Consta de planta circular d'estil neogòtic de 40 x 30 metres, amb [[volta]] nervada, amb la [[clau de volta]] principal representant l'[[Anunciació]], obra de l'escultor [[Joan Flotats i Llucià]], i un [[deambulatori]]; les set capelles estan dedicades a la [[Immaculada Concepció|Immaculada]], el [[Sagrat Cor de Jesús]] i a familiars de Jesús, amb la de [[Josep de Natzaret|sant Josep]] al centre. La talla en fusta original de la imatge de sant Josep era de [[Maximí Sala i Sánchez]] i va ser policromada pel pintor Guixà.

 

=== Façana del Naixement ===

[[Fitxer:Sagradafamilia-overview.jpg|miniatura|Façana del Naixement]]

La façana del Naixement, també dita de Llevant, és l'única construïda en vida de Gaudí i el procés de construcció va continuar per aquesta porta, perquè, tal com ell mateix va dir:{{cita|... si en lloc de fer aquesta façana decorada, ornamentada, turgent, hagués començat per La Passió, dura, pelada, com feta d'ossos, la gent s'hauria retret.<ref>Barral Altet, Xavier, obra citada pàg.218.</ref>|}} És situada al carrer de la Marina i té tres grans portals, que són, d'esquerra a dreta, els dedicats a l'[[esperança]], la [[caritat]] i la [[fe]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Cirici i Pellier|nom=Alexandre|títol=Barcelona pam a pam|lloc= Barcelona| editorial=Teide|any= 1971 (7a ed., 1985)|isbn= 84-307-8187-0}}</ref> Justament al centre, sobre la porta principal i entre les quatre torres, hi ha un [[xiprer]] que representa l'[[arbre de la vida]], coronat amb una creu en forma de T (la lletra grega [[Tau (lletra grega)|tau)]], de ''Theos'', Déu en grec), amb unes diagonals a sobre seu en forma de X ([[khi]], de ''Khristos'') i, finalment, un [[colom (ocell)|colom]] amb les ales obertes en al·lusió a l'[[Esperit Sant]].<ref>{{ref-llibre|cognom= Carandell|nom=Josep Maria|títol=El Temple de la Sagrada Família|lloc= Sant Lluís (Menorca)| editorial=triangle Postals|any=1997|isbn=84-89815-07-0}}</ref>

 

!

|-

|}

 

* [[Unció dels malalts]]

 

Al setembre del 2008 es van instal·lar les portes de la façana de la Glòria, obra de Subirachs amb l'ajut de l'escultor Bruno Gallart, amb les inscripcions del [[Parenostre]]. Les portes centrals tenen la petició ''Dóna'ns avui el nostre pa de cada dia'', en cinquanta llengües diferents.<ref>[http://www.gaudiclub.com/ESP/e_update/jun08.asp#sumario2.4 Las puertas de la fachada de la Gloria], Ana Mª Férrin.</ref> Els poms estan formats per les lletres A i G que formen les inicials d'Antoni Gaudí dins de la frase «que cAiGuem en la temptació» del Parenostre.<ref>catalunyareligio.cat, [http://www.catalunyareligio.cat/?q=articles/8794&page=3 Benet XVI podrà cantar el Virolai. El ritual de la dedicació]</ref>

 

 

== Observacions ==

* A la façana de la Passió, al costat de la representació de ''la traïció de Judes'', s'ha col·locat al mur, realitzat per l'escultor [[Josep Maria Subirachs i Sitjar|Subirachs]], un [[quadrat màgic]] d'ordre quatre. Es tracta d'una reestructuració del quadrat màgic d'[[Albrecht Dürer]], que, sumant quatre xifres en qualsevol sentit, donen com a resultat l'edat que tenia Jesucrist a la seva mort: 33. S'hi aconsegueixen fins a 310 combinacions.<ref>{{ref-web | url = http://www.gaudiclub.com/esp/e_vida/cripto.html| títol = Curiositats de la Sagrada Família| consulta = 8-06-2008| autor = Gaudiclub}}</ref>

* El 1981 es va obrir la plaça Gaudí enfront de la Sagrada Família, amb un projecte de jardins de [[Nicolau Maria Rubió i Tudurí]],<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0057244 Autoria de la creació - Enciclopèdia.cat]</ref> on destaca l'estany, a les aigües del qual queda reflectit el temple.