Diferència entre revisions de la pàgina «Castell Formós»

m
robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
m (neteja d'infotaules d'edificis i altres canvis menors)
m (robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi)
 
Les restes de la fortificació del final del segle IX, nomenades paraments pre-califals, es conserven millor en l'anomenat sector nord, que comprèn la cara nord, amb cinc torres, i els trams que s'estenen des de les torres de cantonada (núms. 1 i 5) fins a les torres 9 (est) i 6 (oest). Només es conserven en bon estat les torres cantoneres, (núms. 1 i 5) doncs les altres han estat molt saquejades. La fonamentació és atalussada, excavada en la roca. Totalment massisses i fetes de carreus de gres. Les dues torres cantoneres són de planta quadrada d'uns 5,50 X 5,50 m. Les torres 2 i 4 són [[Torre#Torre albarrana|albarranes]], de planta rectangular d'uns 5 X 3,60 m. A la torre central (núm. 3) i possiblement en època feudal, es va practicar una obertura amb arc rebaixat i una amplada de 2,20 m. La base d'aquesta torre té 8,40 m d'amplada i 4,50 en la part més alta conservada. La torre núm 1, la més ben conservada, manté una alçada de 7,30 m i, pel que fa al parament pre-califal, se'n conserven 19 filades. La cara nord era la més feble; per aquest motiu hi calgué edificar cinc torres i un [[fossat]] retallat a la roca.
[[Fitxer:Castell Formós-IMG 4813.JPG|thumbminiatura|esquerra|300px| Castell Formós. Façana nord, amb les torres més ben conservades (les cantoneres 1 i 5) i l'entrada al recinte. (maig 2015)]]
En la cara oest hi ha la torre núm. 7, de planta quasi quadrada, 3,50 m d'amplada per 3,70 m de fons que sobresurt uns 2 m del pany de muralla. És una torre pre-califal, de la qual es conserven 16 filades. Als extrems de la cara est hi ha les torres núm. 8 i 9. La torre núm. 8 és de planta rectangular, de 3,70 m d'ample per 2,50 de fons, d'una alçada aproximada d'uns 7 m, construïda amb carreus ben escairats lligat amb argamassa de guix. Es considera construïda o refeta el segle XI. La torre núm 9 fou completament refeta l'any 1973 i era una torre de planta quadrada de 3,50 X 3,50 m que tenia 8 filades de carreus originals.
 
 
{{Citació|''En aquest any 284 de l'hègira (897-898) va atacar el senyor de la [[Frontera Superior]] Lubb Ahmad al-Qasi el castell d'Aura, seu de l'usurpador franc. Lubb va prendre el castell, el cremà i va ocasionar danys a l'enemic. En trobar-se amb el qumis (comte) d'aquesta regió Anqadid ibn al-Mundir ([[Guifré el Pilós]]), pare de Sunyer, l'obligà a fugir, dispersà les tropes i aquest dia en lluita, va donar a l'usurpador [[Guifré el Pilós #La mort de Guifré el Pilós lluitant contra l'Islam|Anqadid]] un cop de llança del que va morir dies després.[..] El fill Sunyer --al qui Allah maleeixi-- va heretar la dignitat del seu pare. En aquest any, en el mes del Ramadà (octubre de 897) va començar la construcció del castell («hisn») de Balaguer («Balaqí»)...''}}
[[Fitxer:Museu de la Noguera 4.JPG|thumbminiatura|esquerra|225px|Museu de la Noguera. Arc polilobulat 2, cara 2]]
[[Fitxer:Museu de la Noguera 5.JPG|thumbminiatura|esquerra|225px|Museu de la Noguera. Harpia]]
Amb la conquesta definitiva de la ciutat, per part dels [[comtat d'Urgell|comtes d'Urgell]] (segle XII), el castell es devia convertir en residència comtal si bé no es començà a reconstruir i organitzar la residència fixa dels comtes fins després de la conquesta de Lleida l'any 1149. El comte Ermengol VII donà [[carta de poblament]] de Balaguer l'any 1174.
 
2.183.538

modificacions