Sant Pere de Matamargó: diferència entre les revisions

== Descripció ==

Església d'una sola [[nau (arquitectura)|nau]] amb [[capella (arquitectura)|capelles]] laterals, amb un [[presbiteri]] rectangular al costat de llevant i la [[façana]] orientada a ponent. A ponent i [[nord|tramuntana]] s'alça també el [[campanar]] de l'església, de [[Dibuix d'arquitectura#Planta|planta]] quadrada i [[corona (ornament)|coronat]] per una [[balustre|balustrada]]. La porta segueix un model molt usual de l'època: és coronada amb un [[frontó (arquitectura)|frontó]] d'[[arc de mig punt]] rebaixat que conserva el [[símbol]] de [[Sant Pere]] i la següent inscripció: "Tu est Petrus et super hanc petram edificabo ecclesiam meam Mattm. 1618"<ref name="patcat">{{ref-web| url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=17563| títol=Sant Pere de Matamargó | obra=Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya | consulta=23 de Març 2013 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>

== Notícies històriques ==

El lloc de Matamargó és esmentat ja l'any 1086, any en què el [[vescomte de Cardona]] deixa a la seva muller i al seu germà entre altres [[castell]]s el de "Matamargon"; el lloc era vinculat doncs a la gran família vescomtal, comtal, i ducal de [[Cardona]] i formava part de la seva [[Batlle senyorial|batllia]] fins al segle XVIII. La primera església de Sant Pere deuria ésser l'església també del castell i la parroquial del lloc. Al segle XVII fou ampliada i remodelada totalment i així quedà també modificat totalment l'àmbit casteller. La primitiva església fou substituïda per l'actual a mitjans del segle XVII (el [[rectoria|rector]] Gaspar Brufau contractà les obres el 1650) i el senyor del lloc Josep Lluc hi dugué a la seva inauguració les relíquies de [[Sant Cristòfol màrtir|Sant Cristòfol]], [[Santa Caterina de Siena|Santa Caterina]], i [[Sant Antoni de Pàdua]] de la capella de la Mare de Déu dels Àngels de la masia de [[Les Cases de Matamargó|les Cases]]. L'[[altar]] del [[Mare de Déu del Roser|Roser]] fou encarregat a [[Segimon Pujol]], escultor de [[Folgueroles]] i el seu fill Francesc Pujol, acabà l'any 1796 el magnífic [[retaule]] de l'altar major<ref name="patcat"/>