Frederic Marès i Deulovol: diferència entre les revisions

== Biografia ==

Frederic Marès arribà amb la seva família a Barcelona el 1903. Va assistir a les classes de l'Escola de Belles Arts, [[escola de la Llotja]], on es formà com a escultor i de la qual, més tard, fou professor fins al 1964. Marès començà a treballar al taller de l'escultor modernista [[Eusebi Arnau]]. D'aquest període és el seu primer monument a la ciutat de Barcelona, dedicat al canonge Rodó (1919). El 1913 va viatjar a [[París]] pensionat per l'[[Ajuntament de Barcelona]].

En aquesta etapa, quan Marès era encara un desconegut, la seva obra se centra tant en la producció de retrats i escultures funeràries, com en l'execució d'una sèrie de nus femenins, peces que permeten adscriure la seva obra dins de les línies més característiques del [[noucentisme]]. Al final de la dècada dels anys vint Marès comença a dedicar-se amb preferència a l'escultura commemorativa, ornamental, funerària i a la medallística. També es dedicà a l'escultura de lliure creació, subordinada en el seu cas als encàrrecs de l'escultura pública.

 

 

====Escultura commemorativa====

La fama de Marès com a escultor està lligada a la seva dedicació a l'escultura monumental. Des de l'inici de la seva carrera artística va mostrar un interès preferent en aquesta vessant escultòrica, els seus primers projectes d'escultura pública són el monument commemoratiu consagrat al canonge Rodó a la plaça homònima del [[districte de Sant Martí]], i el de l'escenògraf [[Francesc Soler i Rovirosa]], a la [[Gran Via de les Corts Catalanes|Gran Via]], o el monument a [[Francesc Layret]], a la plaça de Goya. Poc abans de l'inici de la Guerra Civil, el 1935, va realitzar el relleu en honor a [[Apel·les Mestres]] al carrer de la Pietat cantonada [[Carrer del Bisbe]].

 

 

====Escultura aplicada a l'arquitectura/ escultura decorativa urbana====

A banda d'aquestes obres de caràcter commemoratiu, una part de les produccions més destacades de Marès se situa dins l'àmbit de l'escultura decorativa urbana, com les escultures ''Barcelona'' i ''Emporion'', que ornamenten la [[Plaça de Catalunya (Barcelona)|plaça de Catalunya]], o de l'escultura aplicada a l'arquitectura com la façana de l'edifici de La Unión y el Fénix del [[Passeig de Gràcia]] o com la decoració, interior i exterior, del Banco de Vizcaya de la plaça de Catalunya, tots ells a Barcelona. Un dels darrers encàrrecs abans de la Guerra Civil fou la imatge del Sagrat Cor de Jesús que coronava el Temple del Tibidabo.

De la dècada dels anys quaranta i cinquanta destaquen algunes decoracions d'entitats bancàries com la del Banco Español de Crédito a la Plaça de Catalunya i les del Banco Hispano Americano i el Banco de Vizcaya, ambdues al Passeig de Gràcia. A Madrid realitzà el fris per a la façana de l'edifici del Banco Zaragozano.

 

===3) Restauració i recreacions===

Després de la [[Guerra Civil]], l'àmplia i nombrosa producció de [[postguerra]] de Marès se centrà en tres àmbits: la restauració de monuments, les obres commemoratives oficials i l'escultura religiosa. Dins l'àmbit de la restauració de monuments, sobresurt la recreació de les tombes reials de l'església del monestir de Poblet, iniciada el 1944, però també realitzà altres restauracions d'estàtues commemoratives, com les dedicades al pintor Viladomat i a l'almirall Roger de Llúria, al Passeig de Lluís Companys, o l'eqüestre de Ramon Berenguer el Gran a la plaça del mateix nom de Barcelona. Reproduí així mateix les estàtues destruïdes durant la guerra del monument [[A Joan Güell i Ferrer]] (1945), del [[monument a Antonio López y López]] (1944) i de la [[Font de Santa Eulàlia]] de la Plaça del Pedró (1951). Una de les principals conseqüències artístiques de la intervenció de Marès en la reconstrucció dels panteons reials de Poblet és l'aparició d'una nova tipologia dins la seva producció: la dedicada a les estàtues jacents dels reis, com els encàrrecs posteriors de la tomba del rei Martí, també per a Poblet, les estàtues jacents de Jaume II i Jaume III de la Catedral de Palma, l'estàtua jacent de Jaume I per a Montpeller i la de Sanç de Mallorca de la Catedral de Perpinyà.

 

 

===5) Escultura religiosa===

Els efectes de la Guerra Civil fan necessari reconstruir bona part del patrimoni religiós malmés durant la contesa, l'Església es converteix en el principal client dels artistes. Marès esdevé un prolífic escultor d'imatgeria religiosa, especialitzat en imatges de marededéus, sants i santes. Destaquen les imatges realitzades per la [[basílica de Santa Maria del Mar]], per l'església de [[Sant Pere de Figueres]] o per l'abadia de [[Montserrat]], entre d'altres repartides per tota la geografia catalana. Dins de l'escultura religiosa cal destacar, com a conjunt escultòric, el que va executar per a la reedificació de l'església de Sant Esteve de Parets del Vallès, que li va permetre desplegar un extens programa iconogràfic en el retaule de l'altar, el timpans, frisos i capitells de les portades i altres elements artístics.

 

 

==Distincions==

* 1970 Director honorari del Museu de l'Empordà de Figueres

* 1982 [[Creu de Sant Jordi]] de la [[Generalitat de Catalunya]]