Pablo Picasso: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 22034120 de 91.224.150.136 (Discussió)
Etiqueta: Desfés
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
Línia 14:
 
== Biografia ==
[[FileFitxer:Paolo Monti - Servizio fotografico (Milano, 1953) - BEIC 6356204.jpg|miniatura|esquerra|Pablo Picasso, 1953.]]
 
[[Fitxer:Ramon Casas - Retrat de Pablo Picasso.jpg|thumbminiatura|''[[Retrat de Pablo Picasso]]'' de [[Ramon Casas]] i conservat a la col·lecció permanent del [[MNAC]]]]
Va néixer al [[25 d'octubre]] del [[1881]] a Màlaga. La seva mare era Maria Picasso López i el seu pare [[José Ruiz Blasco]], que era professor de l'Escola de Belles Arts i conservador del museu local.<ref name="museussingulars">Museus Singulars de Catalunya. Capítol del Museu Picasso. Editorial Diàfora. 1979 {{ISBN|84-85205-32-4}}</ref> Tenia dues germanes (Dolores (1884-1958) i Concepción (1887-1895), a més d'un germà que es creu que va morir molt petit, si bé no se sap del cert si va existir realment.
 
Línia 24:
El 1897, va presentar el llenç ''[[Ciència i Caritat]]'' a l'[[Exposició Nacional de Belles Arts (Madrid)|Exposició Nacional de Belles Arts]] de [[Madrid]].<ref name="PicassoArtwork-1897">{{ref-web |url = http://picasso.tamu.edu/picasso/WorksIndex?Year=1897 |títol = Obra, 1897 |autor = Online Picasso Project |llengua = anglès}}</ref> Durant l'estiu, va passar les vacances a Màlaga, on va pintar paisatges i curses de braus.<ref name="Picassobio-1897">{{ref-web |url = http://picasso.tamu.edu/picasso/BioIndex?Year=1897 |títol = Biografia, 1897 |autor = Online Picasso Project |llengua = anglès}}</ref>
[[Fitxer:15-10-27-Els Quatre Gats-RalfR-WMA 2729.jpg|thumbminiatura|151px|leftesquerra|Entrada al cafè [[Els Quatre Gats]]]]
El setembre, va marxar a Madrid per a iniciar estudis a l'[[Academia de San Fernando]]<ref name="Picassobio-1897"/> però aviat ho deixa estar: l'atmosfera intel·lectual de la capital, bastant provinciana i impermeable al [[modernisme català]] que Picasso intentava introduir, no acabava de convèncer-lo. Fou en aquest període que va crear l'efímera revista ''Arte Joven'', una de les rares col·leccions completes que és a la [[Biblioteca de Catalunya]].<ref>[http://www.bnc.es/fons/detall.php?id=42 Fitxa del catàleg de la Biblioteca Nacional de Catalunya]</ref> No obstant això, va aprofitar les seves freqüents visites al [[Museo del Prado]] per a conèixer millor l'obra d'[[El Greco]], que era vindicada per artistes i estudiosos de la fi del [[segle XIX]].<ref name="Fermigier bcnMadrid">Fermigier, 1969:12-13</ref>
 
Des del 1898, va signar les seves obres com "Pablo Ruiz Picasso", més tard com "Pablo R. Picasso", i només com "Picasso" des del 1901. Aquest canvi no significava un rebuig de la figura paterna, sinó que es devia a un desig de distinció de Picasso com a personatge, un fet iniciat pels seus col·legues catalans, que varen prendre el costum d'anomenar-lo pel cognom matern molt menys corrent que el "Ruiz" patern.<ref name="Fermigier apellido">Fermigier, 1969:9</ref>
[[Fitxer:Isidre Nonell 1897 - Un captaire a París.jpg|thumb|191pxminiatura|''Un captaire a París'', 1897, d'[[Isidre Nonell]]]]
 
Va tornar a Barcelona el juny del 1898, malalt d'[[escarlatina]] i es va traslladar a [[Horta de Sant Joan]], el poble del seu amic [[Manuel Pallarés i Grau]], amb qui muntà el seu primer estudi de pintura. En aquesta estada, Picasso es va retrobar amb les arrels primordials del país i amb un cert retorn a la natura, més en consonància amb l'ideari modernista, cosa que constituí un dels primers episodis "primitivistes" de la seva carrera.<ref name="Fermigier Horta1">Fermigier, 1969:14-15</ref>
Línia 49:
 
== Obra ==
[[Fitxer:Picasso_al_carrer_de_Montcada_de_Barcelona.JPG|thumbminiatura|Estàtua de cartró de Picasso al [[carrer de Montcada]] de [[Barcelona]]]]
Picasso va produir alguns dels quadres més coneguts de l'era moderna. Un dels més coneguts és el ''[[Guernica (quadre)|Guernica]]'', que representa la destrucció de la [[Guernica|ciutat basca]] durant la [[Guerra Civil espanyola]]. Aquest quadre va penjar durant molts anys al [[MoMa|Museu d'Art Modern]] de [[Nova York]], i no va ser retornat a [[Espanya]] fins al [[1981]], un cop restaurada la [[democràcia]].
 
Línia 62:
Entre [[1903]]-[[1904]] va tenir estudi a [[Barcelona]] a la riera de Sant Joan, 17. En aquesta època estableix amistat amb [[Sebastià Junyent]], que va pintar un retrat de Picasso i a qui aquest li va dedicar l'aquarel·la ''El boig'' (1904). Junyent va establir una relació de protecció cap al jove Picasso, a qui donava suport econòmic comprant-li alguns dibuixos i pagant un parell de mensualitats del lloguer del taller.<ref name="busquets">{{ref-llibre |cognom= Sala |nom=Teresa-M |títol=La Casa Busquets |editorial=Edicions Universitat Barcelona |lloc= Barcelona |data= 2006|isbn=844902434X }}, pàg. 19-20 </ref>
==== ''La mort de Casagemas'' ====
[[Fitxer:El Greco - The Burial of the Count of Orgaz.JPG|miniatura|esquerra|240px|''[[L'enterrament del comte d'Orgaz]]'' (1586–1588, Santo Tomé, Toledo), obra més coneguda d'[[El Greco]]. La divisió de l'espai en dues zones va inspirar Picasso en el seu quadre ''La mort de Casagemas'']]
El seu amic Casagemas, després d'haver tractat d'assassinar la seva amant Germaine, una ballarina del [[Moulin Rouge (París)|Moulin Rouge]] que freqüentava el cercle d'artistes espanyols, es va suïcidar a París. Picasso, motivat i sensibilitzat per la mort del seu amic, va pintar un quadre anomenat ''[[La mort de Casagemas]]'',<ref> [http://www.musee-picasso.fr/pages/page_id18528_u1l2.htm ''La mort de Casagemas'' (1901) a la web del [[Museu Picasso de París]]]</ref> quadre al·legòric que començava a mostrar el seu pas al ''període blau''. La divisió de l'espai del quadre en dues parts, [[terra]] i [[cel]], [[cos]] i [[esperit]], recorda la de ''[[L'enterrament del comte d'Orgaz]]'', d'[[El Greco]].<ref name="Fermigier Orgaz">Fermigier, 1969:32</ref>
 
Línia 73:
El gener del 1902, va trencar el seu acord amb Mañach, i un cop feta la liquidació va tornar a [[Barcelona]]. Es va posar a treballar a l'estudi d'[[Ángel Fernández de Soto]], amb [[Josep Rocarol]] com a company,<ref name="Cercle de Lectors">Cercle de Lectors Josep Palau i Fabre, Picasso i els seus amics catalans, pàg.93 ({{ISBN|84-672-1858-4}})</ref> al número 6 del carrer Nou de la Rambla, on incrementa la presència del color blau en la seva obra durant la primavera. Amb Fernández de Soto va visitar els bordells de Barcelona, cosa que va deixar reflectida en una sèrie de dibuixos eròtics entre els quals es troba un ''[[Autoretrat amb nu]]'' (col·lecció privada, [[Alemanya]]); un dibuix a la tinta i aquarel·la d'''Ángel Fernández de Soto amb una dona'' i ''La macarra (composició al·legòrica)'', propietat del Museu Picasso de Barcelona.<ref name="PicassoWork-1902">{{ref-web |url = http://picasso.tamu.edu/picasso/WorksIndex?Year=1902 |títol = Obra, 1902 |autor = Online Picasso Project |llengua = anglès}}</ref>
[[Fitxer:Jacob, Max (1876-1944) - 1934 - Foto Carl van Vechten, Library of Congress.jpg|thumbminiatura|211px|leftesquerra|[[Max Jacob]] el 1934. Fotografia de [[Carl van Vechten]]]]
A París, Mañach va preparar una exposició de pintures i [[Pintura al pastel|pastels]] a la galeria Berthe Weill, de l'1 al 15 d'abril, amb obres de Picasso i Lemaire, i una altra el juny a la mateixa galeria amb obres de Picasso i [[Matisse]]. Picasso va tornar a París amb [[Sebastià Junyent]] i va mostrar per primer cop la seva pintura blava en una exposició col·lectiva organitzada també per Mañach a la galeria Berthe Weill entre el [[15 de novembre]] i el [[15 de desembre]].
 
Línia 90:
 
==== ''La belle Fernande'' ====
[[Fitxer:Bateau Lavoir for wikipedia by davequ.jpg|thumbminiatura|L'edifici del ''[[Bateau-Lavoir]]'' va ser anomenat així pel poeta [[Max Jacob]] perquè la seva estructura de fusta li recordava els vaixells amarrats a la vora del Sena i utilitzats com a safareigs]]
L'abril del 1904, Picasso es va instal·lar a [[París]] al ''[[Bateau-Lavoir]]'', situat al barri de [[Montmartre]], en un taller que el seu amic l'escultor [[Paco Durrio]] estava a punt de deixar. Allà va reprendre el contacte amb diversos artistes espanyols i catalans, especialment amb [[Ricard Canals]], que, el setembre del mateix any, li va ensenyar la tècnica de l'[[aiguafort]], i la seva dona, que també vivien al Bateau-Lavoir. També amb [[Manolo Hugué]] i amb la seva dona Totote, i amb [[Ramon Pichot i Gironès]] i Germaine, la ballarina per la qual el seu amic Casagemas es va suïcidar.
 
Línia 99:
 
==== La família de saltimbanquis ====
[[Fitxer:Paul Cézanne 125.jpg|thumbminiatura|esquerra|'' [[Madame Cézanne a l'hivernacle]]'' (1891-92), de [[Paul Cézanne]], un antecedent de l'esquematització de la cara en la pintura de Picasso]]
Del 25 de febrer al 6 març 1905 va exposar a la Galeria Sérurier les seves primeres teles roses. La crítica va parlar de l'anunci d'una ''transformació lluminosa'' del seu talent, després del dramatisme de l'època blava. Apollinaire va descriure les obres del període rosa en la ''Revue immoral'': ''«Sota els oripells lluents dels seus saltimbanquis, se sent veritablement la pietat de la gent del poble, versàtils, astuts, manyosos, pobres i mentiders».'' Segons va dir Fernande Olivier, Picasso semblava estimar l'ús que no estava fet, allò que era diferent d'ell: els gitanos, les curses de braus, els cabarets tèrbols, els pallassos i el món del circ; estimava i se submergia amb delícia en tot allò que tenia un color local violent.<ref name="Fermigier ERosa"> Fermigier, 1969:48 </ref>