Collsacabra: diferència entre les revisions

 

El '''Collsacabra''' o '''Cabrerès''' és una [[Comarques naturals de Catalunya|comarca natural]] de la Catalunya interior, de 142 km² d'extensió, situada entre [[Osona]], [[la Garrotxa]] i [[la Selva]]. Limita a l'oest amb la plana de [[Vic]], al sud amb la vall de [[Vilanova de Sau|Sau]] i [[les Guilleries]], al nord amb la [[serra de Cabrera]] i a l'est amb la [[vall d'en Bas]] i les [[planes d'Hostoles]]. Pertany majoritàriament a la comarca d'Osona, però inclou també terres de les comarques veïnes de la Garrotxa i de la Selva. Geomorfològicament situada entre les serralades Prelitoral i Transversal catalanes, és un altiplà format per una plataforma estructural amb cingles a sud i a Llevant, d'una altitud mitjana de 1.100 m, constituïda geològicament per materials sedimentaris, sobretot margues i gresos eocens. El nom de Collsacabra prové del terme jurisdiccional del castell de Cabrera, anomenat Cabrerès.

 

 

És un altiplà integrat a la [[serralada Transversal]], alçat per característics cingles ([[Tavertet]], [[El Far (cim de Susqueda)|el Far]], [[l'Avenc]]...) dibuixats per l'erosió del [[Ter]] i formats per materials sedimentaris. La màxima [[altitud]] del Collsacabra es troba a la [[Serra de Cabrera (la Vall d'en Bas)|serra de Cabrera]] (1307,7 metres)<ref name="icc">[http://www.icc.cat/portal/ Institut Cartogràfic de Catalunya]. [[altitud|Altituds]] preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000</ref> que, juntament amb l'altiplà d'[[Aiats]] i les muntanyes del Montcau i el Puig d'en Bach, dibuixa un perfil característic fàcilment identificable des de la plana.

 

 

És una zona boscosa humida, on predominen les fagedes i boscos de roure martinenc.<ref>{{Ref-web|url=http://atzavara.bio.ub.edu/mapes_descarrega/pdfMVC50/full294_150dpi.pdf|títol=Mapa de vegetació de Catalunya 1:50.000 - Full 294 (Manlleu).|consulta=|nom=Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació. Departament de Biologia Vegetal, Universitat de Barcelona.|llengua=|editor=|data=|any=2014}}</ref> També destaquen els bedollars prop del santuari de [[La Salut (Sant Feliu de Pallerols)|la Salut]].