Nomisma: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços
m Espai dur
Línia 1:
[[fitxer:Histamenon nomisma-Micael V-sb1776.jpg|miniatura|nomisma de [[Miquel V]]]]
El''' nomisma'''<ref>Vegeu l'etimologia al Viccionari [[wikt:nomisma|nomisma]]</ref> era una moneda d'or, hereva del ''[[solidus]]'', encunyada a l'[[Imperi Bizantí]] fins a la [[Moneda bizantina|reforma monetària]] d'[[Aleix  I Comnè]] de [[1092]], que va ser de curs legal també a [[Imperi Romà|Roma]]. Va ser el nom de moneda més forta de l'imperi. El seu nom va donar origen a la paraula [[numismàtica]].
 
==Les devaluacions del nomisma, de mitjan s.X al s.XI==
Línia 11:
Inicialment, les dues monedes de nomisma (histamenon i tetrarteron) eren indistingibles, llevat del seu pes. Va ser durant el regnat de [[Basili II (emperador)|Basili II]] (r. 976–1025) que el tetarteron es va començar a encunyar amb una forma més gruixuda i menuda, mentre que l'histamenon es va fer amb una forma més prima i de diàmetre més gran. A partir del regnat de [[Constantí VIII]] (r. 1025–1028), es van poder diferenciar també per tenir imatges diferents.{{sfn|Hendy|1985|p=508}}{{sfn|Grierson|1999|p=10}} Cap a mitjan segle XI, el tetarteron mesurava 18 mm de diàmetre i el seu pes sembla que s'havia estabilitzat en 3,98 grams, tres [[quirat]]s de puresa menys que l'histamenon, que llavors mesurava 25 mm de diàmetre (a diferència de l'original [[sòlid (moneda)|sòlid]] de 20 mm) i havia adquirit una forma lleugerament còncava (''scyphate'').{{sfn|Kazhdan|1991|p=2026–2027}}{{sfn|Hendy|1985|p=510}} Però a partir de [[Miquel IV]] (r. 1034–1041), que procedia d'una família de banquers de mala reputació, el contingut d'or va anar baixant. Després d'un període de relativa estabilitat (1055–1070), el percentatge d'or que contenien els nomismes va davallar dramàticament fins a entrar en el període de crisis entre el 1070 i el 1080.{{sfn|Grierson|1999|p=10}}{{sfn|Hendy|1985|p=509}}
 
==La reforma monetària d'Aleix  I==
[[File:Histamenon nomisma-Isaac I-sb1776.jpg|miniatura|En aquesta fotografia es pot apreciar la forma còncava (''scyphate'') d'un histamenon de l'emperador [[Isaac I Comnè]] (r. 1057–1059).]]
A partir del [[1092]], el sistema monetari bizantí es va renovar totalment i el nomisma fou substituït per una altra moneda d'or, la perpra (ὑπέρπυρον,'molt refinada') de 4,48 grams. Però el terme «nomisma» es va fer servir encara, com a paraula equivalent a moneda d'or, tingués el valor que tingués.{{sfn|Grierson|1999|p=11}}{{sfn|Kazhdan|1991|p=964}}