Jordi Pagans i Monsalvatje: diferència entre les revisions

Jordi Pagans comença a pintar el [[1948]]. Dos anys més tard, rep classes particulars de tècnica pictòrica amb el professor Saturo López, aprenentatge que compagina amb l'assistència a les classes nocturnes de l'[[Escola de Belles Arts de Barcelona]]. Tot i això, el criteri excessivament academicista de l'Escola, al condueix a deixar-la ben aviat. El [[1956]] comença a treballar al taller d'en [[Josep Roca-Sastre]], moment important a la seva carrera, ja que els consells del pintor van influir positivament durant la seva etapa de formació.<ref>{{ref-llibre | cognom = Tharrats |nom = Joan Josep| enllaçautor = Joan Josep Tharrats | títol = Cent Anys de Pintura a Cadaqués| any = 2007| editorial = Parsifal Edicions| lloc = Barcelona| pàgines = p. 216 | isbn = 84-95554-27-5}}</ref> Les pintures de Pagans que pertanyen a aquesta època ens mostren com el pintor, davant el propòsit expressiu, sap distingir entre el que és essencial i el que és peremptori. Domina les exigències de l'enquadre i descobreix els elements i valors constructius que poden constituir una realitat estructural. Serà en aquest taller a on aprendrà a fer seves una bona part dels conceptes de les escoles [[impressionisme|impressionistes]] i [[cubisme|cubistes]].{{CC}}

A partir del [[1953]] tenen lloc les seves primeres participacions en exposicions col·lectives i en diversos certàmens. Molt aviat obté les primeres distincions: El Premi del [[Reial Cercle Artístic]] del Concurs d'Obres de Novells de l'Ajuntament de Barcelona el [[1956]], i el Premi "Rafael Llimona" de Pintura Jove, de la [[Sala Parés]] el [[1959]].{{CC}}

Aquest mateix any realitza la seva primera exposició individual a la Sala Municipal de [[Girona]], i una mica més tard fa la seva presentació a París, al "Club dels Quatre Vents". A Barcelona, es presenta a l'[[Ateneu Barcelonès]], al gener del [[1962]]. Des de llavors, la seva activitat expositora ha estat un constant, d'acord amb la intensa i extensa obra realitzada en els últims anys.{{CC}}

Als anys seixanta manté una estreta i sòlida amistat amb el pintor i historiador Rafel Benet i Vancells (1899-1979), les ensenyances del qual foren decisives per a llur formació. Rafel Benet, que sempre es trobava a gust en mig dels pintors joves, considerà a Pagans com un dels seus més estimats "confidents". És en aquest ambient on s'ha de recordar la seva assistència a les xerrades i tertúlies del cafè-restaurant "El Glaciar" de les [[Rambles]] barcelonines, a les que intervingueren pintors, com el citat Rafel Benet, Humbert, Prim, Pruna, [[Alfred Figueras i Sanmartí|Alfred Figueras]], etc. Durant l'any [[1963]] formà part del grup "Realitat Visual", les idees dels quals poden resumir-se tot indicant que ''"la pintura ha de ser un estat de crisi continua entre la intel·ligència i lo sensible, entre el coneixement i el sentiment de la realitat"''.{{CC}}

Serà durant aquests anys (1963-1965) quan Jordi Pagans agafa contacte amb el caràcter i el paisatge de [[Cadaqués]], dels que mai se separarà. Aquesta població i el seu entorn ofereixen a l'artista un peculiar paisatge estructurat que se li revela com la preexistència del seu propi paisatge somniat. Ja aleshores la seva pintura es caracteritzava per la solidesa de la contextura de les masses i per un sentit sossegat i ampli de la composició dintre de la tendència figuratiu - realista que ha conreat posteriorment.{{CC}}