Jordi Pagans i Monsalvatje: diferència entre les revisions

Serà durant aquests anys (1963-1965) quan Jordi Pagans agafa contacte amb el caràcter i el paisatge de [[Cadaqués]], dels que mai se separarà. Aquesta població i el seu entorn ofereixen a l'artista un peculiar paisatge estructurat que se li revela com la preexistència del seu propi paisatge somniat. Ja aleshores la seva pintura es caracteritzava per la solidesa de la contextura de les masses i per un sentit sossegat i ampli de la composició dintre de la tendència figuratiu - realista que ha conreat posteriorment.{{CC}}

 

 

De la seva trajectòria cal destacar la seva constant maduració tècnica-modulació quasi gestual de formes i volums a pinzellades carregades de pasta, emparant-se en una concepció mediterrània de la llum i del color, basada en tons mates i en absència de contrasts violents. Pagans i Montsalvatje veu la pintura com quelcom interpretat personalment per l'artista, però amb la capacitat d'arribar també a l'espectador a través d'un estat de contínua crisi entre el coneixement i el sentiment de la realitat.