Garamants: diferència entre les revisions

{{Grup humà}}

Els '''garamants''' (probablement, del [[berber]]: '''''igherman''''', 'ciutats') foren un antic poble sedentari del [[Sàhara]] de llengua [[berber]], que vivia a l'est dels [[getuls]], a l'oest del [[Nil]], i al sud de [[Líbia]]. El nom de ''garamants'' s'aplicava, en general, a totes les tribus líbies orientals. Són coneguts per haver desenvolupat complexos sistemes de rec i per crear un regne berber a la zona [[líbia]] del [[Fezzan]]. Varen representar un poder local destacat entre el [[segle VI aC]] i el [[segle VIII|VIII dC]].

 

 

[[Heròdot]] esmenta els garamants i els situa al sud dels [[nasamons]], a l'est dels [[makes]] (''macae'') i diu que els oasis anaven d'Augila al país dels ''atarantes'' o [[atarants]] (a l'oest) i d'Augila a Zuila (a l'est) i cap al nord fins al país dels [[lotofags|lotòfags]] (la costa de Sirte). Heròdot esmenta els negres del sud que vivien en coves (a les muntanyes del [[Tibesti]]).<ref>[[s: History of Herodotus/Book 4|History of Herodotus. Book 4. Melpomene]]</ref>

 

El nom els fou donat pels grecs i deriva de la seva capital [[Garama]] (moderna Germa o [[Djerma]], a uns 150 a l'oest de [[Sebha]]). Ja eren un poder local vers el [[500 aC]], quan Heròdot els descriu com un poble [[ramader]] i que capturava [[esclaus]] negres; gràcies a les nombroses pintures i gravats a les roques, es coneix alguna cosa de la seva vida anterior a l'eclosió del regne. Les excavacions han posat a la llum alguns aspectes de la seva vida. Així, se sap que la seva primera capital fou [[Zinchecra]], no gaire lluny de Garama, que ha estat excavada. Se sap que tenien vuit ciutats principals, de les quals tres ja han estat excavades, i tenien també un gran nombre d'establiments menors. Garama tenia una població d'uns quatre mil habitants i altres sis mil vivien en pobles de la rodalia. El poble era essencialment granger i mercader, però demostraren uns grans coneixements d'enginyeria amb l'aprofitament de les aigües subterrànies. La seva religió era influïda per la dels [[egipcis]], i alguns nobles s'enterraven en petites piràmides, i també s'ha trobat alguna mòmia que indicaria una tradició de [[momificació]]. L'escriptura utilitzada era la [[tifinagh|libicoberber]]. Menjaven raïm, figues, civada i blat i comerciaven amb el blat, la sal i esclaus, a canvi de vi, [[oli d'oliva]], oli per als llums, i parament de taula (principalment amb els romans). Les restes trobades fins ara inclouen nombroses tombes, fortins i cementiris, però la troballa principal és la sèrie de túnels subterranis i conductes que permetien aprofitar l'aigua del subsòl, sistema que fou construït principalment en un període entre vers el [[200 aC]] i el [[200]] dC; aquests túnels o ''qanats'', coneguts pels berbers com ''foggares'', van permetre una gran expansió de l'[[agricultura]], però va caldre la utilització massiva d'esclaus tant per a la construcció com per al manteniment.