Serapeu de Saqqara: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Substitució de Louvre_122006_014.jpg per List_of_pharaohs,_Louvre.jpg.
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
Línia 11:
|PH_data = 1979
}}
[[Fitxer: Louvre-Egyptien-01.jpg|thumbminiatura|El Serapeum de Saqqara estava precedit per una avinguda processional ([[dromos]]) flanquejada per [[esfinx egípcia|esfinxs]]. Actualment es troben al [[Museu del Louvre]]]]
El ''' serapeu de Saqqara '''o '''serapeu de Memphis''' és la necròpoli subterrània, situada al nord de [[Saqqara]], prop de [[Memphis (Egipte)|Memphis]], on es van enterrar els sagrats toros [[Apis (déu)|Apis]]. El nom ''Serapeum ''va ser donat per [[Estrabó]], en associar Apis a [[Serapis]].<ref name="Ares2002">{{ref-llibre|autor=N. Ares|títol=Egipto. Hechos y objetos inexplicables del Egipto|url=http://books.google.cat/books?id=naWGRerLczwC&pg=PA190|consulta= 22 abril 2011|data= 4 abril 2002|editorial=EDAF|isbn=9788441410954|pàgines=190–}}</ref>
 
La veneració del bou Apis està testificada, segons la [[pedra de Palerm]], des de la [[dinastia I]]. Va ser adorat a Memphis, mentre vivia, com l'encarnació del [[Ca (mitologia)|ca]] de [[Ptah]], déu creador, però en morir se li assimilava [[Osiris]], el déu de la resurrecció. Se li va anomenar "L'herald de Ptah". Els enterraments rituals del bou Apis van tenir el seu apogeu tardanament. En morir un bou Apis, s'iniciava un llarg i complex ritual, que permetria al toro renéixer. Aquests bous sagrats van ser enterrats en [[sarcòfag]]s, elaborats amb blocs petris monolítics.
[[Fitxer:Khaemwaset's tomb treasure (Serapeum).jpg|thumbminiatura|Pectoral de [[Khaemwaset]] (tomba del serapeu)]]
El Serapeum està excavat a dotze metres de profunditat i consisteix en tres passatges, el principal té 68 m de llarg, 3 m d'ample i 4,5 m d'alçada, amb 24 cambres laterals tallades a la roca, de 6 a 11 m de llarg i de 3 a 6 m d'amplada. En cada cambra, es va dipositar un enorme sarcòfag de basalt, granit negre, rosat, o pedra calcària, que pesaven entre seixanta i vuitanta tones, la majoria d'uns 4 m de longitud per 2,3 m d'ample i 3,3 m d'alçada, amb la seva respectiva tapa del mateix material. Alguns tenen inscripcions gravades.